Disseny i Reptes Contemporanis II

És una assignatura projectual que es centra en l'àmbit social desplegant metodologies cooperatives i participatives. La figura tradicional del dissenyador ha canviat molt, passant de considerar-se un autor a entendre’s com un mediador o facilitador de processos. En aquest sentit, el disseny ha sortit del marc estricte del dissenyador-client, per obrir-se a treballar en processos participatius, de mediació social i en projectes de co-disseny. 

L'assignatura analitza aquests canvis buscant entendre les implicacions que té la idea que el disseny contribueixi a la transformació social, utilitzant les eines socials de metodologies d'investigació i d'anàlisi. Les metodologies d'anàlisi socials són fonamentals per evidenciar les decisions dins del procés de disseny. Les mateixes han estat aplicades durant dècades per tal de:  entendre els esdeveniments del passat i com han afectat la nostra realitat avui i en un futur; considerar els problemes del nostre present i com van evolucionant en el dia a dia; anticipar tendències i veure oportunitats que ens ajudin a dissenyar un millor futur. 

D'aquesta manera, s’aprofundirà en la figura del disseny com a forma d'investigació, explorant mètodes provinents de les ciències socials. Es buscaran tàctiques que facilitin el co-disseny i la col·laboració inter-disciplinar. S'analitzaran casos en què el disseny ha propiciat processos participatius i s'exploraran models de gestió econòmica de base cooperativa, que contribueixen a plantejar nous models de subsistència per als propis dissenyadors.

Aquests processos de recerca han de permetre al dissenyador funcionar com a catalitzador de canvis entre grups i comunitats, sent conscients dels límits i obstacles amb els que es pot arribar a trobar.