Màster Universitari en Investigació i Experimentació en Disseny

Fitxa Tècnica

Edició: 1a Edició

Titulació: Màster Universitari en Investigació i Experimentació en Disseny atorgat per la Universitat UVic-UCC.

Crèdits: 60

Període lectiu: D’octubre del 2017 fins al juliol del 2018. Presentació del TFM: juliol del 2018. INICI: 3 d'octubre

Horari: Dimarts, dimecres i dijous de 15.45 h a 18.45 h

Modalitat: Presencial

Idioma: Espanyol

Preu: 9300 €

Accés: Els interessats en cursar aquest màster hauran de tenir una titulació oficial universitària prèvia que provingui de les disciplines del Disseny, les Belles Arts o l’Arquitectura. També es valorarà l’admissió de titulats universitaris en Humanitats, Sociologia i Antropologia sempre que acreditin la idoneïtat de la seva experiència amb relació al màster mitjançant un dossier d’aprenentatge que demostri que el futur alumne ha participat activament durant els 2 últims anys en, com a mínim, dos projectes de disseny o, com a mínim, en dos processos de recerca en l’àmbit del disseny.

Sol·licitud d'informació

Omple el formulari amb els teus dubtes i comentaris i t’informarem sobre el procés d’inscripció (sol·licitud d’ingrés i documentació a entregar)

Curs: Màster Universitari en Investigació i Experimentació en Disseny

*Camps obligatoris

Com inscriure'm

Coordinador/a

Lúa Coderch

Lúa Coderch

Doctorat EEES Estudis Avançats en Produccions Artístiques (UB). Màster en Produccions i Recerca (UB). Llicenciatura en Belles Arts (UB). Graduat superior en arts aplicades a la escultura (Escola Massana). Professora de Grau en Disseny i coordinadora del Màster Universitari en Investigació i Experimentació en Disseny.

Presentació

Cada dia és més palesa la demanda de professionals del disseny amb una formació transdisciplinària, que siguin capaços de treballar en processos col·laboratius, que estiguin dotats d’eines per fer recerca i comprendre el món en què viuen i que contribuiran a transformar. La creixent dependència de dispositius tecnològics, la dimensió material de la vida o la presència d’objectes amb els quals interactuem diàriament fan del disseny contemporani un lloc privilegiat des del qual es pot pensar i modificar el món. Així, el principal objectiu del Màster Universitari en Recerca i Experimentació en Disseny, consisteix a proporcionar eines i mètodes als estudiants perquè puguin fer recerca des de i amb el disseny.

Aquest màster neix com una aposta de convergència entre el disseny com un espai per produir coneixement i recerca, i el disseny com una eina d’intervenció i innovació social gràcies a la qual podem repensar i reconfigurar formes de vida actuals i futures. D’aquesta manera no es concep la teoria sense la pràctica, la recerca sense l’experimentació, la preocupació per la política sense la preocupació per allò que és sensible. Per aquest motiu s’uneixen pràctiques pròpies d’entorns experimentals i col·laboratius com Medialabs, Fablabs o tallers de creació artística juntament amb mètodes de recerca provinents de les ciències socials, els estudis de la ciència, els culturals i la tecnologia.

Aquest màster té una orientació professionalitzadora i, alhora, proporciona les eines de recerca necessàries perquè els estudiants puguin accedir a un programa de doctorat. Amb aquest màster s’obtenen 60 crèdits ECTS de formació, necessaris per matricular-se a una tesi doctoral.

OBJECTIUS FORMATIUS

Els principals objectius se centren a formar a professionals capaços de desenvolupar projectes de disseny que resultin en la transformació sostenible dels entorns que habitem, des d’una perspectiva crítica i situada; uns projectes que es basen, en tot moment, en processos rigorosos de recerca i que estan marcats per l’experimentació material, tecnològica i conceptual. Els estudiants aprendran mètodes de recerca, el maneig d’eines de fabricació i de prototipat digital, i exploraran marcs de pensament contemporani per plantejar projectes personals d’un nivell molt elevat. Inspirats per la cultura lliure i el disseny obert, la pràctica professional que es proposa està especialment adreçada a contextos de treball heterogenis, transdisciplinaris i col·laboratius.

Pla d'estudis

ESTRUCTURA

Crèdits matèries obligatòries: 36 ECTS

Crèdits matèries optatives: 12 ECTS

Crèdits Treball Final del Màster: 12 ECTS

Crèdits totals: 60 ECTS

El Màster Universitari en Recerca i Experimentació en Disseny està estructurat per una part comuna de caràcter obligatori de 36 ECTS més el TFM de 12 ECTS, i una altra part de caràcter optatiu de 30 ECTS dels quals els estudiants n’hauran de cursar 12 mitjançant dues assignatures optatives, de 6 ECTS cadascuna d’elles, de diferents mòduls/matèries.

Tabla Asignaturas

* De la matèria Mètodes experimentals s’haurà de cursar una d’aquestes dues assignatures optatives: Fer recerca amb dades o Etnografies i dissono

** De la matèria Eines i treball en disseny s’haurà de cursar d’aquestes tres assignatures: Disseny i control numèric, o Disseny digital, o Pràctiques

Programa

MATÈRIA I - ESTRATÈGIES I POLÍTIQUES DE DISSENY

La matèria Estratègies i polítiques de disseny es compon de dues assignatures en què s’emfatitza especialment l’ús de la ficció o el disseny crític com a eines per estimular l’especulació aplicada. El fenomen de la innovació social s’aborda des d’una perspectiva crítica, i s’exploren formes de disseny participatiu i de base col·laborativa. El disseny es planteja com una pràctica amb implicacions polítiques i socials que s’examinaran a partir de projectes pràctics i de reflexions conceptuals. Aquesta matèria conté dues assignatures obligatòries de 6 ECTS cadascuna d’elles:

  • Disseny ficció, crític i especulatiu (Dr. Jaron Rowan)

En aquesta assignatura explorarem el paper de la ficció, l'especulació i el joc per crear noves narratives materials entorn de problemes actuals. Desenvoluparem prototips-ficció i dibuixarem escenaris possibles que permetin fer de les preguntes alguna cosa palpable i transmetre preocupacions polítiques, socials o personals. 

  • Innovació social i disseny col·laboratiu (Prof. Rubén Martínez Moreno) 

A què respon aquest auge de la innovació social? Quines pràctiques actuals es consideren innovacions socials i per què? En quins àmbits s'estan produint i quina capacitat real de transformació social tenen? En aquesta assignatura, a través de combinar teoria i pràctica, respondrem aquestes preguntes, coneixent diversos processos d'innovació social i disseny col·laboratiu, a partir de les seves definicions i de l'entramat social, polític i institucional que les fa possibles

Professor: Rubén Martínez Moreno. 

CONTINGUTS

- Introducció al disseny especulatiu.

- Disseny crític.

- Disseny d’objectes diegètics.

- El paper de la ficció en el disseny.

- Ontologia orientada a l’objecte.

- Arqueologia del futur.

- Utopies i distòpies en art i disseny.

- Crítica de la innovació social.

- Disseny participatiu.

- Disseny obert i col·laboratiu.

- Cultura lliure i disseny.

- Repositoris i eines per al disseny obert.

- Disseny amb comunitats d’afectats.

MATÈRIA II - LA VIDA SOCIAL DE LES COSES

La matèria La vida social de les coses introdueix a diferents disciplines acadèmiques des de les quals es pot fer recerca des de i amb el disseny, i estableix els fonaments de les anomenades cultures materials, que permeten entendre el disseny des d’una perspectiva complexa mitjançant l’exploració dels seus circuits de producció i el consum. Quan analitzem la política, l’ètica i l’estètica dels objectes, observarem les seves biografies i els cicles pels quals transcorren. D’aquesta manera, amb una introducció als estudis socials de la ciència i la tecnologia, l’antropologia o els estudis culturals, s’estableixen les bases teòriques comunes. Aquesta matèria conté dues assignatures obligatòries de 6 ECTS cadascuna d’elles:

  • Cultures materials i ecologies del disseny (Dra. Blanca Callén)

En aquesta assignatura posarem en pràctica com podem investigar amb (objectes de) disseny i com aquests objectes es poden convertir fàcilment en vehicles epistémicos i objectes “sonda” a través dels quins interrogar sobre les nostres formes de vida. A través d'experiències i exemples, mostrarem la vida social que posseeixen els objectes i com aquests també són posseïdors de “biografies”. Això ens permetrà entendre com els objectes (de disseny) estan subjectes a transformació i cicles de valor a través de les seves diverses trajectòries i recorreguts, i com l'economia del disseny no es limita necessàriament a una producció de béns de consum.

  • Disseny, poder i societat (Daniel López i Nizaiá Cassián)

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

- Introducció a les cultures materials.

- Polítiques dels objectes.

- Reciclatges i rebutjos.

- La vida social de les coses.

- Estudis socials de la ciència i de la tecnologia.

- Economia de l’art i del disseny.

- Disseny circular.

- Controvèrsies socio-tècniques.

- Teoria actor-xarxa i disseny.

- La construcció de públics.

- Fer recerca amb el disseny.

- Objectes sonda.

MATÈRIA III - METODOLOGIES DE RECERCA EN L’ART

Aquesta matèria, amb una única assignatura obligatòria de 6 ECTS, Recerca en l’art i el disseny, planteja de forma pràctica i efectiva diferents mètodes de recerca en l’art i el disseny. Aquest compendi inclou des de tradicions de recerca artística fins a metodologies per explorar el mitjà digital, passant per l’etnografia, la visualització, el treball amb dades massives o l’experimentació a través de processos col·laboratius. S’estableixen les bases per a una recerca rigorosa amb i des del disseny.

  • Recerca en l’art i el disseny (Dr. Roger Sansi) 

En aquesta assignatura anem a explorar en profunditat aquest intercanvi entre pràctiques artístiques i recerca social, centrant-nos tant en qüestions metodològiques com a teòriques, repassant l'ús d'alguns conceptes- experimentació, laboratori, participació, col·laboració, projecte, procés, prototip, objecte.

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

- Art i recerca.

- Cultures de laboratori.

- Recerca en i des del disseny.

- Diagramàtica i objectes metodològics.

- Mètodes inventius.

MATÈRIA IV - MÈTODES EXPERIMENTALS

Aquesta matèria, que es divideix en dues assignatures optatives de 6 ECTS, contribueix a l’aprofundiment en mètodes de recerca pràctica de disseny. Es pot optar per una assignatura en la qual es planteja la recerca basada en dades, en què explorarem formes de visualització, el treball amb bases de dades massives (o de big data), o el treball en entorns digitals. La segona opció, l’altra assignatura, proporciona les bases per fer etnografies creatives mitjançant l’exploració del territori, fent cartografia i aprenent a fer-nos sensibles a l’entorn.

  • Fer recerca amb dades 

L'ús de dades en la pràctica proyectual apel·la a revisar els sistemes de producció de béns i serveis. El codi obert facilita la participació de la ciutadania en el disseny de sistemes complexos. Això ha donat motiu a projectes emblemàtics que transiten entre l'activisme, sistemes en xarxa d'ús ciutadà i productes que llancen noves formes de consum.

  • Etnografies i disseny

Lluny de suposar que la recerques són un procés objectiu, asèptic, disciplinar i cientificista, aquesta assignatura té com a fi indagar en les metodologies experimentals capaces de posar en joc els mètodes utilitzats per diferents àrees del camp del coneixement, dins i fora de la universitat, amb la finalitat d'investigar una realitat que és complexa i multidimensional.

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

- Visualitzacions.

- Bases de dades com objectes creatius.

- Big data i les seves implicacions.

- Informació i privacitat.

- Anàlisi i recerca quantitativa.

- El mètode etnogràfic.

- La recerca qualitativa.

- Derives i psicogeografies.

- Observació participant.

- Mètodes artístics.

MATÈRIA V - DISSENY I FABRICACIÓ DE PROJECTES

Comprendre el paradigma de la fabricació digital no implica només aprendre el funcionament d’impressores 3D, la programació bàsica, l’electrònica o l’ús d’eines com Arduino i altres per treballar la interacció. Comporta també comprendre els contextos de producció col·laborativa de què emergeix, els principis de la cultura lliure en què es basa o les formes i les metodologies dissenyades per compartir i experimentar amb aquestes eines. La matèria s’endinsa en aquesta realitat, introdueix les seves bases tècniques i analitza de forma crítica el fenomen maker i els processos de manufactura digital. La matèria es desenvolupa en una assignatura de caràcter obligatori de 6 ECTS.

  • Fabricació i prototipatge (Dra. Mariona Genís)

Aquesta assignatura parteix del taller com a entorn complex d'aprenentatge, experimentació i prototipatge amb la finalitat de generar objectes, dispositius i artefactes operatius.

L'espai taller, els processos en els quals es treballa, les eines utilitzades i els agents que ho utilitzen permeten al dissenyador/a a més de la materialització del projecte, posicionar la seva recerca des de, amb i mitjançant els objectes. Per a això, en aquesta assignatura es visitessin i revisaran diferents tallers i entorns de fabricació que s'inscriguin en escenaris d'interès.

Dins d'aquest entorn, s'introduiran tècniques i criteris de fabricació digital en el marc dels diferents escenaris contemporanis de complexitat utilitzant l'objecte de disseny com a vehicle i/o ressort.

- Experimentar en el taller de fabricació com a lloc de producció col·laborativa

- Introduir a l'estudiant en l'aprenentatge de les tècniques i eines de fabricació digital (maquinari i programari), amb una mirada crítica

- Dissenyar, prototipar i fabricar dispositius amb les tècniques i eines.

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

- El fenomen maker i les seves implicacions.

- Prototipatge i cultures de l’experimentació.

- Comunitats d’aprenentatge i fabricació digital.

- Laboratori d’experimentació objectual.

- Gestió de projectes i de materials.

MATÈRIA VI - EINES DE TREBALL EN DISSENY

Per poder aprofundir en les eines del disseny, la matèria es desplega en tres assignatures de caràcter optatiu, de 6 ECTS cadascuna d’elles, de les quals se n’haurà de triar una, ja sigui Disseny i Control numèric, Disseny digital o bé realitzar pràctiques en un entorn laboral o en un estudi de recerca. D’aquesta manera, s’ofereix a l’estudiant l’oportunitat de conèixer en profunditat les eines de treball habituals en el món laboral d’avui pel que fa al disseny.

  • Disseny i control numèric (Prof. Susanna Tesconi)

En aquesta assignatura es recullen les oportunitats emancipadores i formatives de la filosofia maker per generar entorns d'aprenentatge on les participants puguin adquirir coneixements avançats de disseny i control numèric a través de l'experimentació en comunitat d'eines de fabricació digital finalitzada a la realització dels seus projectes.

  • Disseny digital (Prof. Josian Lorente)

El desenvolupament tecnològic actual fa inevitable que els nostres projectes de disseny estiguin travessats pel la electrònica, la programació, els algorismes i la connexió en xarxes. Expressions com a “objectes connectats”, internet de les coses (IOT) o objectes physibles, definits digitalment i construïts mitjançant tecnologies fabricació 3D, són d'ús comú en els nostres dies i evidencien la connexió íntima entre àtoms i bits que defineix la nostra realitat

  • Pràctiques (el procés d’aquesta assignatura implica l’estada en una empresa de referència dins de l’àmbit professional del disseny i de la fabricació digital, així com el desenvolupament d’una memòria escrita sobre el procés dut a terme).

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

- Pensament i disseny computacional.

- Tall làser.

- Fresadores digitals.

- Disseny digital.

- Controladors digitals (p. ex. Arduino).

- Software de disseny multimèdia (p. ex. Processing).

- Disseny i interacció.

MATÈRIA VII – TREBALL FINAL DEL MÀSTER (TFM)

A l’assignatura Treball Final del Màster, de 12 ECTS, es desenvolupa un procés tutoritzat amb l’objectiu per a  cada estudiant de poder ser capaç de desenvolupar un projecte personal en el qual s’integrin els mètodes i les eines adquirits durant el programa del màster.

A partir dels temes, les metodologies de treball i els formats de recerca treballats al llarg del programa del màster, cada estudiant haurà de desenvolupar un Treball Final del Màster en funció dels seus interessos i les seves motivacions, i que encaixi amb l’orientació i els objectius dels estudis.

El Treball de Fi del Màster es realitzarà de manera individual i ha d’incloure i mostrar el procés de recerca previ amb l’aplicació de les metodologies adquirides durant el màster i la demostració que l’estudiant és capaç de desenvolupar projectes de disseny amb solvència i creativitat en què es posicionarà de forma crítica davant les problemàtiques que plantegen el nostre present.

  • TREBALL FINAL DE MÀSTER

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

- Elaboració de la proposta.

- Elaboració del dossier del projecte.

- Elaboració de prototips i projectes.

- Planificació.

- Presentació i defensa del treball.

COMPETÈNCIES

Idear propostes de disseny que integrin els processos de recerca i d’experimentació segons els paradigmes del disseny contemporani.

Aplicar metodologies de recerca etnogràfica, especulatives i basades en dades per a l’elaboració de projectes de disseny de diferent índole.

Executar, prototipar i fabricar objectes i projectes de disseny amb eines i tecnologies de control numèric i de disseny digital.

Analitzar les propietats i el comportament dels materials per utilitzar-los adequadament i de manera innovadora en processos i projectes de disseny.

Valorar críticament la innovació i la transformació social, la participació i el disseny col·laboratiu, així com altres paradigmes del disseny contemporani per a la resolució de problemes en l’àmbit del disseny.

Dissenyar serveis, processos i objectes que aportin solucions des dels principis del disseny obert i els seus àmbits de circulació.

Utilitzar el programari propi del disseny en funció de les seves aplicacions i repercussions, tant en l’àmbit del disseny professional com en el de la recerca.

Comprendre i valorar l’economia política de l’art i del disseny, i identificar els seus cicles de valor, la vida social dels objectes, els cicles de consum i el reciclatge en un context social i econòmic variable.

Aplicar les estratègies pròpies del disseny ficció i especulatiu, l’ús de prototips diegètics i promoure la reflexió a través del disseny com a objecte epistèmic.

Valorar les cultures materials del disseny i les diferents tradicions que s’hi relacionen (filosofia, antropologia, estudis culturals, etc.) per fer recerca a través dels seus objectes i materials.

Gestionar els diferents processos de treball en la pràctica del disseny i integrar elements de la recerca i l’experimentació.

Professorat

Jaron Rowan

Jaron Rowan

Doctor en Estudis Culturals per Goldsmiths, University of London i Màster en Estudis Culturals per la mateixa universitat. 

Ha exercit la docència en diferents universitats i centres d'estudis com el MA Culture Industry de Goldsmiths o el grau d'Humanitats de la UOC. Ha donat nombroses xerrades i tallers en centres culturals i d'art contemporani. Des de fa més de 10 anys, investiga al voltant de la producció cultural contemporània, treballant sobre el treball cultural, economia política de la cultura, el paper de la cultura lliure o de forma més recent sobre formes de creació que sorgeixen gràcies a entorn digital.
Els seus treballs d'investigació s'ha publicat en llibres, revistes i entorns electrònics, destacant  Emprendizajes en Cultura: discursos, instituciones y contradicciones de la empresarialidad cultural de l'any 2010 o La Tragedia del Copyright publicat el 2013. Li agrada el Black Metall, els memes i els gifs animats.

Josian Llorente

Josian Llorente

Llicenciat en arquitectura per la KTH (Estocolm, Suècia). Estudis de grau en Art Electrònic i Disseny Digital pel Media Center for Art and Design MECAD-ESDI, URL.

Llicenciat en arquitectura per la KTH (Estocolm, Suècia) dins del departament a + URL (Architecture + Urban Research Laboratory), Laboratori d'investigació urbana centrat en la connexió entre el medi físic i digital. Estudis de grau en "Art Electrònic i Disseny Digital" pel Media Center for Art and Design MECAD-ESDI, URL (Sabadell, Catalunya). Ha treballat com a dinamitzador digital, formador tecnològic i gestor cultural en projectes que involucren usos ciutadans, socials i creatius de la tecnologia en l'àmbit cultural, educatiu i en l'espai públic. Coordinador dels Laboratoris de Creació del Centre de Cultura Tabakalera CICC (Sant Sebastià) 2009-2014, del programa de Laboratori d'Art i Tecnologia del centre Arteleku en la seva etapa Arteleku-Tabakalera (2010-2011) i des del 2012 impulsor i responsable de Hirikilabs, projecte de laboratori ciutadà que forma part del sistema Hirikia (Ciutat de codi obert) (2012-2014), que es desenvolupa en col·laboració entre Tabakalera i Donostia / Sant Sebastià, Capital Europea de la Cultura 2016. Actualment, forma part de l'equip docent de BAU, Centre Universitari de Disseny.

Susanna Tesconi

Susanna Tesconi

Dissenyadora d’entorns d’aprenentatge i investigadora.

Llicenciada en Filosofia (Università di Pisa, It), Màster en Recerca en Educació (UAB) i doctoranda en Educació (UAB). Experta en Fabricació Digital, el seu treball se centra en la interacció entre processos d’aprenentatge i tecnologia. Va estudiar a la Fab Academy, diploma en Fabricació Digital, a FabLab Barcelona on comença un programa extraescolar de fabricació digital, FabLab Kids. Col·labora amb diferents centres d’art i espais de fabricació digital amb Laboral de Gijón.

Mariona Genís

Mariona Genís

Doctora en Arquitectura per la UPC. Arquitecta per l'ETSAB, UPC. Postgrau en Restauració i Rehabilitació del Patrimoni arquitectònic (UPC). 

Coordinadora de l’Àrea d’Eines i professora al Grau en disseny de BAU. Coordinadora de la línea de recerca Innovació pedagògica en/i mitjançant el disseny enmarcat a GREDITS (Grup de Recerca en Disseny i Transformació Social). Ha realitzat projectes de disseny, rehabilitació i restauració d'espais que s'han publicat en diversos mitjans i per diferents administracions com la Generalitat de Catalunya i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 

Blanca Callén

Blanca Callén

Doctora en Psicologia Social per la UAB.

Investigadora social i docent a la UOC , UVIC i UPV. Doctora en Psicologia Social per la UAB amb una tesi sobre el tecnoactivismo i la dimensió epistèmica i política del programari lliure. Ha desenvolupat nombrosos projectes sobre l'acció col·lectiva i la participació ciutadana, la producció de coneixement i els estudis socials de la ciència i la tecnologia. Va realitzar el seu projecte post-doctoral al Centre for Science Studies, de la Universitat de Lancaster, sobre les escombraries electròniques i pràctiques informals innovadores. Participa en projectes sobre gestió de residus i cultures de la reparació com Recyhub o MEND*RS. Els seus treballs han estat publicats en diferents llibres i revistes acadèmiques.

Rubén Martínez

Rubén Martínez

Doctorant. Llicenciat en Belles Arts (UB, 2002), Màster en ciència política (UAB, 2012). Actualment realitza la seva tesis doctoral a l'IGOP sobre la tensió entre polítiques que fomenten la innovació social i processos de gestió comunitària.

Rubén Martínez Moreno dedica les hores que pot a la investigació i a la formació. Entre 2002-2011 va treballar a YProductions, empresa cultural des de la que es van realitzar diferentes aportacions per a una crítica a l'economia política de la cultura. Actualment, treballa a l'Hidra Cooperativa i és membre de l'Observatori Metropolità de Barcelona (OMB), dispositius d'intervenció política que formen part de la Fundació dels Comuns.

Veure més

Coordinació

Lúa Coderch. Doctorat EEES Estudis Avançats en Produccions Artístiques, Universitat de Barcelona. Màster en Produccions i Recerca, Universitat de Barcelona. Llicenciatura en Belles Arts, Universitat de Barcelona. Graduat superior en arts aplicades a la escultura, Escola Massana, Barcelona.

Sortides professionals

Dissenyador / Dissenyadora • Investigador / investigadora • Productor gràfic / Productora gràfica • Dissenyador/dissenyadora de plataformes i interfícies digitals • Docent en el camp del disseny • Coordinador / Coordinadora en laboratoris de creació i fabricació digital • Dissenyador / Dissenyadora d’informació i de visualització de dades • Coordinador / Coordinadora de projectes de disseny col·laboratiu • Dissenyador / Dissenyadora de projectes de recerca • Dissenyador / Dissenyadora de projectes interactius • Gestor / Gestora cultural.

Procés de Preinscripció

Consulta el procés de preinscripció