El desig d'una forma. Una aproximació al dibuix expandit.

El desig d'una forma és una investigació desacomplexada sobre la capacitat de transformació del dibuix. Una visió del dibuix com a disciplina líquida, tant simple com elàstica, capaç d'aproximar-se a altres disciplines, presumiblement més complexes, com ara la instal·lació, l'escultura o la performance, fins a absorbir-les, tot desdibuixant els seus propis límits.

Entre el truc de màgia i l'actuació d'un espectacle de varietats, el desig d'una forma empatitza i reacciona a tot el que l'envolta: un aglomerat de capes formades per una superposició de referents i materials tan diversos que es presenta com l'escenari òptim per donar cita als contrastos i convertir-los en complementaris: entre amateur i professional, nou i vell, alternatiu i institucional, quan allò que és local esdevé universal. És la celebració d'una estructura ritual generada de forma col·lectiva.

Al llarg del curs treballarem sobre l'agència del dibuix per sortir del pla i prendre cos fent ús dels recursos que la rodegen. Un procés de transformació i aprenentatge, no només de les nostres pràctiques, sinó també de la seva potencialitat expansiva i relacional en diàleg amb totes les dels altres.

Plantejat com una eina d'introducció al dibuix expandit des d'una vessant teoricopràctica, el curs s'adreça a tot tipus de participants, sense requerir cap domini previ de la tècnica.

• Compartir metodologies de treball que puguin adaptar-se a la pràctica de cada estudiant, així com generar noves metodologies a través del treball en grup i l'experimentació lliure, entenent aquesta última com un procés creatiu sensible a l'entorn, que es desenvolupa i actua en un temps i un espai concret.
• Explorar formes de creació visual sota una perspectiva d'ecologia de mitjans, de consciència social, de celebració popular i de posició a l'autogestió.
• Potenciar la creativitat i la llibertat plàstica sense estar condicionats per les limitacions tècniques, tantejant des de la pràctica totes les fases per les quals transita una idea o desig fins la celebració de la seva formalització.
• Realitzar un procés d'investigació des dels límits i els suposats contorns, i desacomplexar els processos de treball per evitar que la por al fracàs o les limitacions (tant físiques com tècniques) condicionin la nostra feina.
• Explorar estratègies compartides per generar una estructura que aglomeri pràctiques diverses, i que permeti a cadascuna completar les altres i cercar la seva pròpia veu en el conjunt.
• Entendre el procés creatiu com un element imprevisible que ha de poder reaccionar en cada fase fins al final, i entendre que la presentació pública no és la fi, sinó una fase més del procés. El procés és, doncs, l'element central d'una investigació plàstica que es nega a anticipar-se i a estar condicionada o sotmesa a formes preconcebudes inamovibles.
• Obrir i permetre vulnerabilitzar pràctiques solidàries, posant-les en contacte amb altres que s'han generat amb la mateixa autonomia. No és un curs per desenvolupar l'excel·lència tècnica sinó per explorar les seves fissures i potenciar el seu desenvolupament alertant de la possibilitat real d'afectar la realitat des de l'art, i d'entendre i relacionar-se amb l'entorn.

Presentació

Visita guiada i dinàmica en grup a l'exposició "Màquines del temps, sobre el desig de viatjar enrere i endavant en el temps a la presó", comissariada per Mery Cuesta, en el Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona.

1. La desaparició. Dibuix.

Un cos dibuixat intenta desaparèixer del pla per prendre cos. Una nova formalització que es vol desprendre de tot condicionant, tant de les lleis físiques com de les suposades limitacions (ja siguin tècniques o materials). Empoderament de l'experimentació artística desacomplexada.

Es procedirà a experimentar amb els diferents materials: cartró, tèxtil, escultures de paper maixé, fotocòpies, dibuixos... i la seva reacció davant diferents accions i intervencions per estovar, trencar, esborrar, tallar, enganxar, unir, mesclar... Posar l'ingeni al servei d'una ecologia de mitjans amb consciència de classe.

La investigació consisteix a dur a terme tots els experiments i proves que els materials ens permetin abans que desapareguin o es desintegrin. Un cop que el material ja no se sostingui ni admeti més manipulació es procedirà a experimentar amb sistemes de destrucció com ara el foc, trinxar o l'aglutinament.

2. La cendra o el ritual d'invocació. Arxiu.

Pensar en formes rituals d'acompanyament en el comiat i projecció. Aproximar-se a formats com l'escriptura, la performance, el ritual, la celebració... Experimentar amb tècniques i formats que permetin insuflar vida a les restes. Parlar de conceptes com la ruïna, el fetitxisme. Aquestes construccions estrambòtiques, sent queer per naturalesa, rebutgen qualsevol estructura interna que els imposi adoptar una forma inamovible.

Endinsar-se en terrenys sensitius, psicomàgics, interdisciplinaris i intergeneracionals. Un viatge de transformació i autoconeixement en què el mateix procés és la fi.

3. Començar la casa per la teulada. Escultura instal·lació.

L'il·lusionisme, invertir l'ordre establert de les coses. Els estats alterats de consciència, l'empatia, la son, la intuïció, l'art relacional. Permetre que sigui el desig d'una forma qui regeixi i dirigeixi tota l'estructura. TOT ÉS POSSIBLE.

Tanteig de materials, anàlisi de l'espai, experimentació plàstica lliure, fer una primera presentació pública dels projectes de cada persona, posar-los en relació, mesclar-los, alterar-los, fer-los complexos, afegir-hi capes, forçar diàlegs. La producció artística i la seva relació amb la capacitat afectiva de l'espai.

S'utilitzaran materials que rebutgen la noblesa d'origen (cartró reciclat, paper de diari, cinta adhesiva, fotocòpies, cola blanca...) i que quan se sotmeten a un procés intensiu de treball manual aconsegueixen convertir-se en allò que desitgen.