Notícies >

Crònica de la 3a edició de BAU Design Forum

04/10/2017 | Actualitat

Els dies 20 i 21 de setembre, BAU va celebrar la 3a edició de BAU Design Forum, unes jornades interdisciplinàries de disseny que pretenen aportar llum al complex entramat de qüestions ètiques, ambientals, socioculturals i polítiques relacionades amb el treball del dissenyador en tot el ventall dels seus diferents àmbits. 

Organitzades per BAU amb la col·lboració de GREDITS (Grup en Disseny i Transformació Social) i coordinades pel Dr. Ramon Rispoli, aquestes jornades van dirigides a estudiants, professionals, acadèmics i investigadors de disciplines afins al disseny, les Belles Arts, la Comunicació i les Ciències Humanes.

La primera sessió, el dijous 21 a la tarda, es va obrir amb les conferències de Laia Miret -directora d'art de Playground-, Vermibus, artista de graffiti mallorquí resident a Berlín, i Vincenzo Angileri i Rafa Martínez de Folch Studio.

Les tres presentacions i la successiva taula rodona van posar el focus les possibles maneres d'usar la comunicació visual contemporània per deconstruir imaginaris i clixés culturals profundament arrelats en la societat de masses i fomentar, en canvi, la presa de consciència i l'adopció de perspectives crítiques per part dels usuaris/consumidors.

Laia Miret ens va parlar de les breus 'càpsules vídeo' inventades per Playground: un format àgil i capaç d'expandir-se ràpidament i de forma viral a les xarxes socials, i el contingut de les quals va justament en la direcció de 'despertar consciències' entorn de varis dels assumptes que avui dia tenen un caràcter d'absoluta urgència, des de la crisi mediambiental fins a les actuals tensions geopolítiques.

En la ponència següent, Vermibus ens ha permès endinsar-nos en els llocs amagats en els quals es desenvolupa el seu treball de 'guerrilla designer': en concret, l'objecte preferencial dels seus 'sabotatges' al món dels anuncis publicitaris, potent eina no solament per a la inducció al consum acrític, sinó també per a la producció de subjectivitats estereotipades. Vermibus dedica gran part de la seva activitat a aquesta tergiversació visual de cartells i tanques publicitàries a l'espai públic, tractant de ressaltar la dimensió de ficció i falta de sinceritat que es troba just sota la seva superfície.

Vincenzo Angileri i Rafa Martínez de Folch Studio ens van presentar alguns dels seus treballs més recents, entre els quals destaca sobretot la campanya “La Mirada Imperfecta” per al canal televisiu Betevé, pensada per proporcionar una imatge de Barcelona quotidiana i senzilla -i per tant sincera-, en oposició al model de 'ciutat-espectacle' dominant. La idea general a la qual fan referència és el brand activism: en altres paraules, la necessitat per part de qualsevol empresa de ser coherent amb els valors que comunica i d'evitar, per tant, el recurs a la ‘impostura’ tan comuna en l'àmbit del màrqueting tradicional.

Entre les tres ponències també va haver espai per a la presentació de dos Treballs Finals de Grau defensats a BAU el passat mes de juliol, que exploren territoris interessants i problemàtics en una direcció molt propera a la de les tres ponències. Isabel Quílez i Alejandra Gil, graduades en disseny d'audiovisuals, han presentat “Elle: ¿Quiénes somos?”, una peça documental que explora i problematitza el tema del gènere sexual com a construcció soci-cultural. Per la seva banda, Berta Tuset, graduada en disseny gràfic, ens va parlar del seu projecte “El meu barri bonic”: una mena de ‘carta d'amor’ en forma d'imatges dirigida a Can Baró -un barri barceloní amenaçat avui dia per la pressió del turisme de masses i de l'especulació immobiliària- i realitzada de forma participativa amb els mateixos veïns del barri.

A la nit del mateix dijous, va tenir lloc la primera de les dues contribucions relacionades amb l'itinerari de disseny de moda. En la seva ponència Elisabeth Lorenzi, dissenyadora d'indumentària i investigadora freelance, ens va mostrar el projecte Tèxtil en obert que coordina en el MediaLab Prado de Madrid: una interessant proposta que té com a objectiu obrir el disseny de peces a l'experimentació col·lectiva a través de l'ús de metodologies col·laboratives i tecnologies de codi obert, en evident contrast amb l'estructura piramidal del negoci tradicional de la moda i amb l'hegemonia de les grans marques.

La sessió del divendres 22 es va obrir amb la keynote lecture del Forum, que aquest any ha estat Virginia Tassinari, teòrica del disseny per a la innovació social, miembra activa de la xarxa internacional DESIS (Design for Social Innovation and Sustainability) i coordinadora del programa DESIS Philosophy Talks. A partir de les seves recerques recents sobre els textos de Hannah Arendt, Virginia ens va proposar una interessant reflexió sobre la possible relació entre disseny i democràcia: més en concret, ens va parlar de com algunes pràctiques en el camp del disseny contemporani i la recerca del disseny per a la innovació social estan treballant per crear un context en el qual els ciutadans puguin participar en debats sobre interessos comuns.

En la successiva taula rodona va tenir lloc un debat entre Joan Miquel Gual -representant de la cooperativa d'habitatges col·lectius La Borda-, Mercè Rua, jove dissenyadora barcelonina del col·lectiu Holon, i Miguel Mesa del Castillo, docent i investigador d'arquitectura de la Universitat d'Alacant.

En la seva intervenció Joan Miquel Gual va proporcionar una panoràmica molt extensa del projecte de La Borda, el primer exemple a Espanya d'habitatge social amb propietat col·lectiva dels drets de superfície. Es tracta d'una solució extremadament interessant, en la mesura en què evita el risc d'eventuals especulacions privades sobre els immobles, augmentant d'altra banda el poder de negociació dels membres de la cooperativa: La Borda funciona com un veritable 'subjecte col·lectiu', capaç d'enfrontar-se a tota les qüestions d'interès comú de manera participativa i amb una perspectiva realment sistèmica.

Successivament, Mercè Rua ens ha parlat de la perspectiva del col·lectiu Holon que -amb el seu treball en els sectors del service design i de la consultoria estratègica- tracten d'acostar els models de negoci dels seus clients al que ells mateixos defineixen “el paradigma emergent”: les economies circulars i la sostenibilitat en el seu sentit més ampli. Holon defensa que la rendibilitat econòmica, la sostenibilitat ambiental i l'equitat social van i han d'anar sempre de la mà: l'horitzó present i futur del dissenyador és el de la complexitat. El col·lectiu, a més, ha jugat un paper actiu en el projecte de La Borda col·laborant en disseny dels espais comunitaris. BAU Design Forum ha estat també l'ocasió per reflexionar sobre els resultats d'aquesta iniciativa compartida.

Molt diferent de les altres dues va ser a ponència de Miguel Mesa del Castillo, que ens va exposar els resultats d'una llarga recerca duta a terme en col·laboració amb Andrés Jaque i exposada actualment en la Biennal de Disseny de Seül. Es tracta d'una anàlisi complexa i pluriestratificado sobre les formes en les quals l'amor sexual desplega avui dia la seva 'materialitat' pròpia -fetes de pròtesi i webcams-, i sobre els impactes que aquestes 'tecnologies de l'amor' tenen en la reestructuració de les nostres esferes del privat i del públic, en la remodelació de l'espai domèstic i fins i tot de l'espai urbà. Evidentment, la de Miguel Mesa del Castillo no és una proposta de disseny, sinó més aviat una reflexió que revela com fins i tot les esferes de la vida considerades immaterials estan connectades de manera molt estreta a un entramat complex d'artefactes i espais físics: ens és possible definir una frontera clara entre “tecnologies” d'una banda i “éssers humans” per l'altra.

A continuació, va tenir lloc la presentació d'altres dos Treballs Finals de Grau, aquesta vegada a càrrec de dues estudiants graduades respectivament en disseny d'interiors i de moda: també en aquest cas, les problemàtiques d'aquests treballs eren molt properes a les tractades pels ponents. Andrea Pardellas ens va il·lustrar la seva proposta de disseny crític-especulatiu “Intimitat”: un model de casa-espectacle que el seu objectiu és visibilizar totes aquelles qüestions relacionades amb la sobreexposició a les xarxes socials de la vida personal d'individu contemporani (el oversharing, el sharenting, etc.); a continuació, Laura Costa ens va parlar de “Lorem Ipsum: deseo consumista, deseo zombi”, una col·lecció de peces pensades explícitament -també en aquest cas, en un horitzó crític-especulatiu- per fomentar consciència dels efectes inquietants del hiperindividualismo i del hiperconsumismo contemporanis.

Finalment, del tancament del Forum 2017 es va encarregar Carry Somers, dissenyadora de moda britànica i fundadora del moviment internacional Fashion Revolution. La seva ponència es va centrar justament en el moviment, en les seves premisses i sobretot en els seus objectius: augmentar el nivell de transparència de les marques de moda pel que fa al proveïment de matèries primeres, a la producció de les peces i als salaris dels treballadors. En un mercat global dominat per la fast fashion i la externalització de la producció, Fashion Revolution constitueix indubtablement una veu fora del cor i, sobretot, una eina de denúncia dotada de gran potencial.

Què passa si deixem de veure tot el que ens envolta com a objecte i comencem a veure-ho com a cosa? Quins són els assumptes d'interès que hi ha darrere d'aquestes coses? Quins implicacions ètiques, ambientals, simbòliques, i sociopolítiques es poden reconèixer fins i tot darrere del més ‘neutral’ (aparentment) dels problemes de disseny?

El Forum 2017 ha estat l'ocasió d'una exploració molt profunda entorn aquestes preguntes.

La intenció no és la de proporcionar respostes definitives ni universalment vàlides, sinó més aviat contribuir a fomentar una nova cultura del disseny que s'allunyi de qualsevol residu de tecnicisme i que sigui capaç de pensar la transformació en totes les seves múltiples -i problemàtiques- dimensions. 

www.baudesignforum.com

Facebook