Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis, personalitzar i analitzar la navegació i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració i més informació a la política de cookies
Acceptar
Veure tots els màsters i els postgraus

Màster universitari en investigació i experimentació en disseny

L'objectiu d'aquest màster és formar professionals capaços de desenvolupar projectes de disseny que resultin en la transformació sostenible dels entorns que habitem, des d’una perspectiva crítica i situada; uns projectes que es basen, en tot moment, en processos rigorosos de recerca i que estan marcats per l’experimentació material, tecnològica i conceptual.

  • Edició: 2a
  • Període lectiu: D’octubre del 2018 fins al juliol del 2019. Presentació del TFM: juliol del 2019. INICI: 3 d'octubre
  • Horari: Dimarts, dimecres i dijous de 15:45 a 18:45 h
  • Modalitat: Presencial
  • Idioma: Espanyol
  • Preu: 9420 €
  • Titulació: Títol de Màster Universitari en Investigació i Experimentació en Disseny atorgat per la Universitat UVic-UCC
  • Crèdits: 60

Presentació

En el camp del disseny, es creuen sabers teòrics i pràctics que ofereixen una perspectiva privilegiada per pensar en com és el nostre present, i especular sobre els futurs possibles. El Màster universitari en recerca i experimentació en disseny aposta per les modalitats més innovadores de recerca des de i amb el disseny, i ofereix una formació transdisciplinària que respon a la creixent demanda de professionals amb capacitat per treballar en processos oberts i col•laboratius alhora que amb vocació prospectiva i transformadora.

Aquest màster, que combina teoria i pràctica, està estructurat com una successió d'assignatures que ens plantegen escenaris, arguments i preguntes concretes sobre les quals podrem treballar. Tutelat en tot moment per docents i professionals destacats en cada matèria, l'alumne tindrà l’oportunitat, al llarg del curs, d'anar sumant perspectives de forma orgànica i d’adquirir progressivament competències, coneixements i eines provinents d'entorns experimentals i col•laboratius com per exemple Medialabs, Fablabs, o els tallers de creació artística, així com mètodes de recerca que ens lliuraran l'art, les ciències socials, els estudis de la ciència i la tecnologia, així com els estudis culturals, decolonials i feministes. Aquest màster no concep la recerca sense l'experimentació, la preocupació per la política sense la preocupació per allò que és sensible, la teoria sense la imaginació tècnica, l'experimentació material i l'estètica.

El Màster universitari en recerca i experimentació en disseny destaca, en el seu context, per la seva orientació professionalitzadora i, al seu torn, per la capacitat de proporcionar aquelles eines de recerca necessàries perquè els estudiants puguin accedir posteriorment a un programa de doctorat. Amb aquest màster s’obtenen 60 crèdits ECTS de formació, necessaris per matricular-se a una tesi doctoral.

Objectius

Els principals objectius se centren a formar a professionals capaços de desenvolupar projectes de disseny que resultin en la transformació sostenible dels entorns que habitem, des d’una perspectiva crítica i situada; uns projectes que es basen, en tot moment, en processos rigorosos de recerca i que estan marcats per l’experimentació material, tecnològica i conceptual. Els estudiants aprendran mètodes de recerca, el maneig d’eines de fabricació i de prototipat digital, i exploraran marcs de pensament contemporani per plantejar projectes personals d’un nivell molt elevat. La pràctica creativa i la professional que proposen els estudis s'adrecen especialment a contextos de treball heterogenis, transdisciplinaris i col·laboratius.

Pla d'estudis

El Màster Universitari en Recerca i Experimentació en Disseny està estructurat per una part comuna de caràcter obligatori de 36 ECTS més el TFM de 12 ECTS, i una altra part de caràcter optatiu de 30 ECTS dels quals els estudiants n’hauran de cursar 12 mitjançant dues assignatures optatives, de 6 ECTS cadascuna d’elles, de diferents mòduls/matèries.

* De la matèria Mètodes experimentals s’haurà de cursar una d’aquestes dues assignatures optatives: fer Investigar amb dades o Etnografies i disseny.
** De la matèria Eines i treball en disseny s’haurà de cursar una d’aquestes tres assignatures: Disseny i control numèricDisseny digitalPràctiques.

Estructura

Crèdits matèries obligatòries: 36 ECTS

Crèdits matèries optatives: 12 ECTS

Crèdits Treball Final del Màster: 12 ECTS

Crèdits totals: 60 ECTS

Programa

Matèria I - Estratègies i polítiques de disseny

La matèria Estratègies i polítiques de disseny es compon de dues assignatures en què s’emfatitza especialment l’ús de la ficció o el disseny crític com a eines per estimular l’especulació aplicada. El fenomen de la innovació social s’aborda des d’una perspectiva crítica, i s’exploren formes de disseny participatiu i de base col•laborativa. El disseny es planteja com una pràctica amb implicacions polítiques i socials que s’examinaran a partir de projectes pràctics i de reflexions conceptuals. Aquesta matèria conté dues assignatures obligatòries de 6 ECTS cadascuna:

Disseny ficció, crític i especulatiu 

En aquesta assignatura explorarem el paper de la ficció, de l’especulació i del joc per crear noves narratives materials al voltant de problemes actuals. Desenvoluparem prototips-ficció i dibuixarem possibles escenaris que permetin fer de les preguntes quelcom palpable i que puguin transmetre preocupacions polítiques, socials o personals.

Innovació social i disseny col•laboratiu 

A què respon l’auge de la innovació social? Quines pràctiques es consideren avui innovacions socials i per què? En quins àmbits s’estan produint i quina capacitat real de transformació social tenen? En aquesta assignatura respondrem a aquestes preguntes a través de combinar teoria i pràctica, coneixent diversos processos d’innovació social i de disseny col•laboratiu, a partir de les seves definicions i de l’entramat social, polític i institucional que les fa possibles.

Continguts de la materia
  • Introducció al disseny especulatiu
  • Disseny crític
  • Disseny d’objectes diegètics
  • El paper de la ficció en el disseny
  • Ontologia orientada a l’objecte
  • Arqueologia del futur
  • Utopies i distòpies en art i disseny
  • Crítica de la innovació social
  • Disseny participatiu
  • Disseny obert i col•laboratiu
  • Cultura lliure i disseny
  • Repositoris i eines per al disseny obert
  • Disseny amb comunitats d’afectats

Matèria II - La vida social de les coses

La matèria La vida social de les coses introdueix a diferents disciplines acadèmiques des de les quals es pot fer recerca des de i amb el disseny, i estableix els fonaments de les anomenades cultures materials, que permeten entendre el disseny des d’una perspectiva complexa mitjançant l’exploració dels seus circuits de producció i el consum. Quan analitzem la política, l’ètica i l’estètica dels objectes, observarem les seves biografies i els cicles pels quals transcorren. D’aquesta manera, amb una introducció als estudis socials de la ciència i la tecnologia, l’antropologia o els estudis culturals, s’estableixen les bases teòriques comunes. Aquesta matèria conté dues assignatures obligatòries cadascuna de 6 ECTS:

Cultures materials i ecologies del disseny 

En aquesta assignatura posarem en pràctica la manera en què podem dur a terme recerca amb objectes de disseny, i de quina manera aquests objectes es poden convertir fàcilment en vehicles epistèmics i objectes “sonda” a través dels quals podrem fer-nos preguntes sobre les nostres formes de vida. També mostrarem, mitjançant experiències i exemples, la vida social dels objectes i de quina manera aquests objectes també tenen les seves pròpies “biografies”. Això ens permetrà entendre de quina manera els objectes estan subjectes a la transformació i als cicles de valor mitjançant les seves diverses trajectòries i recorreguts, i perquè l’economia del disseny no es limita necessàriament a una producció de béns de consum.

Disseny, poder i societat 

En quin sentit el disseny d'una interfície condiciona els usos d'un objecte o la manera en què interactuen els usuaris d'una plataforma en línia? Tant a l'arquitectura com a l'urbanisme, passant pel disseny d'experiències i els productes, veiem com disseny i poder són conceptes estretament relacionats. Aquesta assignatura explora aquesta relació des d'un doble vessant: d'una banda, com a activitat a través de la qual donem forma i materialitzem determinades concepcions del món; i, de l'altra, com una pràctica que adquireix sentit i forma a partir de determinats condicionants socials, polítics i ètics. Abordarem aquests dos vessants del disseny com a activitat social i la seva relació amb el poder a partir dels Estudis Socials de Ciència i Tecnologia (STS en anglès) i dels treballs de Michel Foucault.

Continguts de la matèria

  • Introducció a les cultures materials
  • Polítiques dels objectes
  • Reciclatges i rebutjos
  • La vida social de les coses
  • Estudis socials de la ciència i de la tecnologia
  • Economia de l’art i del disseny
  • Disseny circular
  • Controvèrsies sociotècniques
  • Teoria actor-xarxa i disseny
  • La construcció de públics
  • Recerca amb disseny
  • Objectes sonda

Matèria III - Metodologies de recerca en art

Aquesta matèria, amb una única assignatura obligatòria de 6 ECTS, “Recerca en art i disseny”, planteja de forma pràctica i efectiva diversos mètodes de recerca en el camp de l’art i del disseny. Aquest compendi inclou des de tradicions de recerca artística fins a metodologies per explorar el mitjà digital, passant per l’etnografia, la visualització, el treball amb dades massives o l’experimentació a través de processos col•laboratius. S’estableixen les bases per a una recerca rigorosa amb i des del disseny.

Recerca en art i disseny 

En aquesta assignatura explorarem en profunditat l’intercanvi entre pràctiques artístiques i recerca social, i ens centrarem en qüestions metodològiques i en teòriques, tot repassant l’ús d’alguns conceptes com experimentació, laboratori, participació, col•laboració, projecte, procés, prototip o objecte.

Continguts de la matèria
  • Art i recerca
  • Cultures de laboratori
  • Recerca en i des del disseny
  • Diagramàtica i objectes metodològics
  • Mètodes inventius

Matèria IV - Mètodes experimentals

Aquesta matèria, que es divideix en dues assignatures optatives de 6 ECTS, contribueix a l’aprofundiment en mètodes de recerca pràctica de disseny. Es pot optar per una assignatura en la qual es planteja la recerca basada en dades, en què explorarem formes de visualització, el treball amb bases de dades massives (o de big data), o el treball en entorns digitals. La segona opció, l’altra assignatura, proporciona les bases per fer etnografies creatives mitjançant l’exploració del territori, cartografiant i aprenent a esdevenir sensibles vers l’entorn.

Fer recerca amb dades 

 L’ús de dades en la pràctica projectual apel•la a revisar els sistemes de producció de béns i serveis. El codi obert facilita la participació de la ciutadania en el disseny de sistemes complexos. L’objecte d'estudi d'aquesta assignatura són els projectes emblemàtics que transiten entre l’activisme, els sistemes en xarxa d’ús ciutadà i els productes que acaben en noves formes de consum.

Etnografies i disseny 

Lluny de suposar que la recerca és un procés objectiu, asèptic, disciplinari i cientificista, la finalitat d’aquesta assignatura és indagar en les metodologies experimentals que són capaces de posar en joc els mètodes utilitzats per diferents àrees del camp del coneixement, dins i fora de la universitat, amb l’objectiu de fer recerca sobre una realitat que és complexa i multidimensional.

Continguts de la matèria
  • Visualitzacions
  • Bases de dades com objectes creatius
  • Big data i les seves implicacions
  • Informació i privadesa
  • Anàlisi i recerca quantitativa
  • El mètode etnogràfic
  • La recerca qualitativa
  • Derives i psicogeografies
  • Observació participant
  • Mètodes artístics

Matèria V - Disseny i fabricació de projectes

Comprendre el paradigma de la fabricació digital no implica només aprendre el funcionament d’impressores 3D, la programació bàsica, l’electrònica o l’ús d’eines com Arduino i altres per treballar la interacció. Comporta també comprendre els contextos de producció col•laborativa de què emergeix, els principis de la cultura lliure en què es basa o les formes i les metodologies dissenyades per compartir i experimentar amb aquestes eines. La matèria s’endinsa en aquesta realitat, introdueix les seves bases tècniques i analitza de forma crítica el fenomen maker i els processos de manufactura digital. La matèria es desenvolupa en una assignatura de caràcter obligatori de 6 ECTS.

Fabricació i prototipats

Aquesta assignatura comença amb el taller com a entorn complex d'aprenentatge, d’experimentació i de prototipat per generar objectes, dispositius i artefactes operatius. L'espai taller, els processos en els quals es treballa, les eines utilitzades i els agents que l'utilitzen permeten al dissenyador i a la dissenyadora posicionar la seva recerca des de, amb i mitjançant els objectes a més de materialitzar el projecte. Per aquest motiu, els alumnes visitaran i revisaran diferents tallers i entorns de fabricació que s'inscriguin en escenaris d'interès. Dins d'aquest entorn, s'introdueixen tècniques i criteris de fabricació digital en el marc dels diferents escenaris contemporanis de complexitat en els quals l'objecte de disseny es fa servir com a vehicle i/o ressort

Continguts de la matèria
  • Experimentació en el taller de fabricació com a lloc de producció col•laborativa
  • Aprenentatge de tècniques i d’eines de fabricació digital (maquinari i programari), amb una mirada crítica.
  • Disseny, prototipat i fabricació de dispositius amb tècniques i eines.
  • El fenomen maker i les seves implicacions.
  • Prototipatge i cultures de l’experimentació.
  • Comunitats d’aprenentatge i de fabricació digital.
  • Laboratori d’experimentació objectual.
  • Gestió de projectes i de materials.

Matèria VI - Eines de treball en disseny

Per poder aprofundir en les eines del disseny, la matèria es desplega en tres assignatures de caràcter optatiu, cadascuna de 6 ECTS, de les quals se n’haurà de triar una, sigui Disseny i Control numèric, Disseny Digital, o bé realitzar pràctiques en un entorn laboral o en el marc d’un estudi de recerca. D’aquesta manera, s’ofereix a l’estudiant l’oportunitat de conèixer en profunditat les eines de treball habituals en el món laboral d’avui pel que fa al disseny.              

 Disseny i control numèric 

Aquesta assignatura recull les oportunitats emancipadores i formatives de la filosofia maker per generar entorns d’aprenentatge en què les participants puguin adquirir coneixements avançats de disseny i de control numèric a través de l’experimentació en comunitat d’eines de fabricació digital finalitzada un cop realitzats els seus projectes.

Disseny digital 

El desenvolupament tecnològic actual fa inevitable que els nostres projectes de disseny estiguin travessats per l'electrònica, la programació, els algoritmes i la connexió a xarxes. Avui, expressions com "objectes connectats", Internet de les coses (IOT) o objectes physibles, definits digitalment i construïts mitjançant tecnologies fabricació 3D ja són d'ús comú, i evidencien la connexió íntima entre àtoms i bits que defineix la nostra realitat.

Pràctiques

Una alternativa a les assignatures optatives, i amb el mateix objectiu, l'estudiant té la possibilitat de fer una estada en una empresa de referència dins de l'àmbit professional del disseny i de la fabricació digital, un procés que culmina amb l'elaboració d'una memòria escrita sobre el treball d'aprenentatge dut a terme en el context laboral.

Continguts de la matèria
  • Pensament i disseny computacional
  • Tall làser
  • Fresadores digitals
  • Disseny digital
  • Controladors digitals (p. ex. Arduino)
  • Programari de disseny multimèdia (p. ex. Processing)
  • Disseny i interacció

Matèria VII – Treball Final del Màster (TFM)

A l’assignatura Treball Final del Màster, de 12 ECTS, l'alumne seguirà un procés tutoritzat amb l’objectiu de desenvolupar un projecte personal que plasmi els seus interessos i motivacions mitjançant els mètodes i les eines adquirits durant el programa del màster.

El Treball de Fi del Màster es realitza de manera individual, però amb una tutorització d'acord a les necessitats de cada projecte. En finalitzar el programa del màster, l'estudiant haurà d'haver demostrat que és capaç de desenvolupar projectes de disseny amb solvència i creativitat, i s’haurà de posicionar de forma crítica davant les problemàtiques de l'actualitat.

Contingus de la matèria
  • Elaboració de la proposta
  • Elaboració del dossier del projecte
  • Elaboració de prototips i projectes
  • Planificació
  • Presentació i defensa del treball

Competències

  • Idear propostes de disseny que integrin els processos de recerca i d’experimentació segons els paradigmes del disseny contemporani.
  • Aplicar metodologies de recerca etnogràfica, especulatives i basades en dades per a l’elaboració de projectes de disseny de diferent índole.
  • Executar, prototipar i fabricar objectes i projectes de disseny amb eines i tecnologies de control numèric i de disseny digital.
  • Analitzar les propietats i el comportament dels materials per utilitzar-los adequadament i de manera innovadora en processos i projectes de disseny.
  • Valorar críticament la innovació i la transformació social, la participació i el disseny col•laboratiu, així com altres paradigmes del disseny contemporani per a la resolució de problemes en l’àmbit del disseny.
  • Dissenyar serveis, processos i objectes que aportin solucions des dels principis del disseny obert i els seus àmbits de circulació.
  • Utilitzar el programari propi del disseny en funció de les seves aplicacions i repercussions, tant en l’àmbit del disseny professional com en el de la recerca.
  • Comprendre i valorar l’economia política de l’art i del disseny, i identificar els seus cicles de valor, la vida social dels objectes, els cicles de consum i el reciclatge en un context social i econòmic variable.
  • Aplicar les estratègies pròpies del disseny ficció i especulatiu, l’ús de prototips diegètics i promoure la reflexió a través del disseny com a objecte epistèmic.
  • Valorar les cultures materials del disseny i les diferents tradicions que s’hi relacionen (filosofia, antropologia, estudis culturals, etc.) per fer recerca a través dels seus objectes i materials.
  • Gestionar els diferents processos de treball en la pràctica del disseny i integrar elements de la recerca i de l’experimentació.

Professors convidats

En el curs 2017/18, aquests van ser els/les professors/es convidats/dades a participar en el màster:

 

Dra. Julia R. Blanco

Historiadora i crítica d’art. Actualment és investigadora Juan de la Cierva i professora titular d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. Doctora en Història de l'Art amb la tesi doctoral europea Utopías artísticas del mundo contemporáneo, 1989-2012. Arte, movimientos sociales y utopía en Europa Occidental (2015).

Carla Boserman

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i Màster en Comunicació, Cultura i Ciutadania Digital per la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid. És una de les fundadores de Robocicla, i forma part de la xarxa Arquitectures Col·lectives. Actualment, treballa com a docent i és la coordinadora de l'àrea d'art de BAU. També col·laboradora amb el grup de recerca Objectologies.

Alicia Kopf

Escriptora i artista multidisciplinària catalana. Llicenciada en Belles Ars i graduada en Teoria literària i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona (2010). Treballa amb vídeo, escriptura i dibuix. També és professora del Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com a novel·lista, cal destacar la seva obra Germà de gel, publicada l’any 2016, amb la qual, aquell mateix any, va guanyar el Premi Ojo Crítico.

Laia Forné Aguirre

Assessora de la Regidoria de participació i districtes de l'Ajuntament de Barcelona.

Mauro Castro

Economista. Membre de “La Hidra Cooperativa” i de la xarxa Fundación de los Comunes.

Carles Baiges

Arquitecte i membre de la cooperativa d’arquitectes LaCol.

Dra. Irene Sabaté

Investigadora i professora lectora del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup d'Estudis de Reciprocitat (GER). Professora d'Antropologia econòmica i urbana del grau d'Antropologia de la UB. Doctora en Antropologia per la UB.

Dra. Laura Benítez

Doctora en Filosofia per la UAB amb una tesi sobre la relació entre pràctiques artístiques i les biotecnologies. Professora del Màster de Recerca en Art i Disseny (MURAD) a l’escola EINA.

Colectivo MAKEA

Entitat sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu que treballa entre els mons del Disseny Obert i de la Reutilització. www.makeatuvida.net

Dra. Lucía Egaña

Artista, escriptora i transfeminista xilena resident a Barcelona. Doctora en Comunicació Audiovisual per la UAB, ha estudiat Belles Arts, Estètica i Documental. Forma part del claustre responsable de la direcció acadèmica del Programa d’Estudis Independents del MACBA. És organitzadora del festival Muestra Marrana i forma part dels col·lectius minipimer.tv, del Real Archivo Sudaca i de la Cooperativa de Técnicas.

Dra. Elisenda Ardèvol

Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora d'Antropologia Social i Cultural en els Estudis d'Art i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment ensenya en el Màster sobre la Societat de la Informació i el Coneixement i en el Màster de Teoria i Pràctica del Documental Creatiu a la UAB, així com en el Màster en Antropologia Visual de la UB.

Pau Cata

Investigador, comissari i coordinador de CeRCCa, NACMM_North Africa Cultural Mobility Map, KIBRIT i de la Platform HARAKAT.

Mar Medina

Ballarina i intèrpret, formada al Movement Research de Nova York i a la SITI Company d'Anne Bogart. Graduada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Col·labora en diferents projectes institucionals i de caràcter independent al costat d’INFRA- (Jara Rocha/Ester Jordana), MovLab, Performing the Museum (Fundació Antoni Tàpies), MAMBO (Teatron) o La Poderosa.

Rosa Pera

Curadora independent, ha treballat amb les principals institucions d'art contemporani com la Fundació Antoni Tàpies, el MACBA, CaixaForum o el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo. Historiadora de l'Art per la Universitat de Barcelona. Ha estat directora del Bòlit Girona i directora del Màster en Disseny i Direcció de Projectes Expositius a l'escola Elisava.

Matteo Guidi

Artista i antropòleg, en Mateo és professor de Sociologia de la comunicació a la Universitat d'Urbino. És membre de l'A/A Network (Artist/anthropology network) i de la cooperativa Co.Mo.Do (Comunicare Moltiplica Doveri).

Dra. Debora Lanzeni

Antropòloga i Màster en Antropologia Política per la Universitat de Buenos Aires. Investigadora a la Universitat Oberta de Catalunya i membre del Mediaccions Digital Culture Research Group. Doctora en Societat de la Informació i el Coneixement.

Dr. Péter Dunajcsik (Maxigas)

Membre del grup OSI (Open Science and Innovation Research Group), i doctor per l’IN3 - UOC (the Internet Interdisciplinary Institute) amb la tesi Peer Production of Open Hardware: Unfinished Artefacts and Architectures in the Hackerspaces.

Joan Maroto

Arquitecte. Màster en Teoria i Pràctica del projecte d'arquitectura (MTPPA-ETSAB / UPC), doctorand i investigador de la línia de Pedagogia i Disseny de GREDITS. Tutor del Taller de Fabricació Digital de BAU.

Blanca Pujals

Arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya. Màster en Teoria Crítica i Estudis Museístics pel Programa d'Estudis Independents del MACBA, tutoritzada pel filòsof Paul B. Preciado. Postgrau del Centre for Research Architecture (Visual Cultures Department) de la Goldsmiths University of London, sota la direcció d'Eyal Weizman i de Susan Schuppli. La seva pràctica es basa en la recerca espacial i l'anàlisi crítica.

Camila Maggi

Fundadora de La Residencia CC, participa en esdeveniments i imparteix tallers sobre la cultura digital, els cossos, el software lliure i els comuns. Col·labora amb ‘Autofabricantes’ a  Medialab Prado i amb ‘Malaria Spot’ a la UPM dissenyant un retinògraf imprimible en 3D. També treballa com tutora a “Teen Makers” i forma part de l’equip ‘Experimenta Distrito’ com a mediadora cultural urbana del projecte pilot ‘Experimenta Villaverde’.

Sortides professionals

  • Dissenyador / Dissenyadora
  • Investigador / investigadora
  • Productor gràfic / Productora gràfica
  • Dissenyador/dissenyadora de plataformes i interfícies digitals
  • Docent en el camp del disseny
  • Coordinador / Coordinadora en laboratoris de creació i fabricació digital
  • Dissenyador / Dissenyadora d’informació i de visualització de dades
  • Coordinador / Coordinadora de projectes de disseny col·laboratiu
  • Dissenyador / Dissenyadora de projectes de recerca
  • Dissenyador / Dissenyadora de projectes interactius
  • Gestor / Gestora cultural

Cost

Cost total del curs: 9420 €

Modalitats de pagament

S’ofereix diferents modalitats de pagament de l'import del curs:

  • Pagament únic: descompte del 3%
  • Pagament fraccionat, en 3 pagaments diferents:
    • 1er pagament del 40% de l’import del curs que es realitza en formalitzar la matrícula
    • 2on pagament del 30% de l’import del curs, abans del 5 de novembre
    • 3er pagament del 30% de l’import del curs, abans del 5 de gener

Els ex estudiants de BAU es beneficien d'un 10% de descompte en qualsevol dels cursos. S'entén per ex estudiant de BAU aquell que, no estant matriculat en el curs acadèmic actual, hagi superat el 50% dels crèdits propis de la titulació de Grau, Graduat Superior en Disseny o BAU Nit, o el 100% dels crèdits propis de qualsevol de les titulacions de Màster o diplomes de Postgrau.

Més informació sobre beques i ajuts.

Procés de preinscripció

Sol·licita informació

Envia'ns un missatge i ens posarem en contacte amb com més aviat millor.