Projectes de Màster Universitari en Disseny
Pasta Fría. Cocinas, residuos e impresión 3D
per Ana Otero







Àmbit del projecte: Finalitat experimental
Metodologia d’investigació utilitzada: Experimentació material
Tutora: Carla Boserman
Objectius/Implicacions:
El canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l'esgotament dels recursos i l'acumulació desmesurada de residus són alguns dels nocius efectes de la vida moderna. Toca enfrontar-nos al repte de reimaginar i redissenyar un sistema polític-econòmic basat en la sobreexplotació de recursos i la generació de residus, però també de reimaginar la nostra relació amb els sistemes naturals. En aquest context, el disseny ha d'exercir d'agent de canvi i ajudar en la construcció d'un model alternatiu que permeti un progrés sostenible. La crisi ecològica exigeix, doncs, més atenció en els marcs politicoeconòmics en els que es basa el sistema actual, però també en els materials, en els processos de fabricació. Es pot entendre la pràctica del disseny com un procés d'activisme polític? I el cuinar? I si exercim la nostra pràctica com a dissenyadors partint de relacions d'interdependència i de cures? Quines són les forces afectives i les capacitats agencials generades pels vincles amb allò material? I si canviem l'estudi o el laboratori per la cuina?
Abstract:
Pasta Freda aposta per una concepció expandida de materialitat a partir d'un enfocament de disseny sostenible, per contribuir en l'exploració de materials DIY que busquen canviar la manera de produir i de consumir. Per a això, s'ha desenvolupat una investigació i experimentació material des d'una perspectiva circular i d'autoproducció que reutilitza residus d'aliments, en concret closques de musclo i closques d'ou, per crear un biomaterial per a la impressió 3D. L'experimentació es situa a la cuina, convertida en un laboratori circular experimental, i busca posar en valor el procés i els seus temps. El resultat és una recepta funcional per 'cuinar' un biomaterial per a impressores 3D de ceràmica a partir de closques d'ou i un additiu alimentari d'ús habitual en gastronomia.
Paraules clau:
Biomaterials / Cuines / Experimentació material / Impressió 3D / Residus
1 cm de costura
per Josep Pagà






Àmbit del projecte: Finalitat experimental
Metodologia d’investigació utilitzada: Experimentació material
Tutora: Camila René Maggi
Objectius/Implicacions:
Investigar amb pràctiques experimentals i mobilitzar materialitats al voltant del disseny de moda per qüestionar els seus límits, llenguatges i sistemes de producció derivats.
Abstract:
És veritablement complex i difícil actuar des d'una posició que intenti generar objectes duradors en el temps. Són diversos els exemples d'objectes i productes que ho han intentat i han fracassat, com és el cas de les bombetes, les mitges o les maquinetes d'afaitar. No obstant això, el plantejament que es llança a través d'aquesta investigació és que l'alteració de l'ordre establert per la indústria -en termes de producció de roba- sigui capaç d'alterar també la concepció de l'obsolescència de les peces. Hi ha un factor important dins el cicle de vida útil del producte com és la garantia, considerada com aquell contracte social i polític que s'estableix entre productor i consumidor on el productor assegura al consumidor la durada mínima de vida del producte. Mitjançant la present investigació material envers els sistemes utilitzats per protegir i garantir l'estat d'un objecte / producte, es proposen objectes sonda que situen la relació entre subjecte i objecte en un estat híbrid. La recerca de les tècniques i materialitats per desenvolupar els objectes sonda tensionen el propi sistema de producció de la roba, apropant la mirada a petits gestos i detalls com la màquina de cosir i de quina manera aquesta performa el saber, el cos i l'ofici del dissenyador de roba.
Movimientos mágicos
per Catalina Luna Flores


Àmbit del projecte: Finalitat Social, Crítica.
Metodologia d’investigació utilitzada: Disseny Especulatiu
Tutor: Markel Cormenzana
Objectius/Implicacions:
Davant la crisi actual és imperatiu generar espais de reflexió i empatia cap a l'experiència migrant, en la qual la valoració per la multiculturalitat sigui reconeguda per construir preguntes i respostes davant de la crisi. Amb aquest projecte, es busca estimular dinàmiques horitzontals en les quals es facin visibles realitats ‘otrorizadas’ per així fomentar empatia cap a l'experiència aliena i a formes de coneixement alternatiu al de la societat occidentalitzada.
Abstract:
Movimientos mágicos és una dinàmica de cartes del Tarot que creua l'experiència del participant amb la de migrants desplaçats, instal·lant-se com a un objecte epistèmic que pretén generar reflexió, autoconeixement i activar la imaginació cap a múltiples futurs possibles. El projecte busca generar empatia davant de realitats migrants, presentant una estratègia on s'integren narratives inclusives capaces de contextualitzar a participants i migrants en el mateix punt. Des de l'ús del Tarot com a eina d'investigació, es busca qüestionar els marcs epistemològics, incitant la integració d'ontologies relacionals que posin en qüestió les taxonomies i les jerarquies que sistematitzen el nostre ambient cap a l’abast de la realització de manera unilateral i hegemònica. Concretament, Moviments Màgics es formalitza en una plataforma descolonitzada desenvolupada a partir de la combinació de disciplines de disseny com ara l'estratègic, especulatiu, social, etnogràfic i gràfic. Així es planteja una dinàmica que, des del relat, cohesiona la història del migrant, la psicologia humana i la cosmovisió del tarot, convidant als participants a reconèixer els coneixements situats i explorar les seves capacitats.
Paraules clau:
Coneixements situats / Migració / Objecte epistèmic / Plurivers / Tarot
The Blurry Era
per Pol Ventura





Àmbit del projecte: Finalitat crítica
Metodologia d’investigació utilitzada: Experimental
Tutor: Markel Cormenzana
Objectius/Implicacions:
El projecte planteja una sèrie de prototips diegètics que permeten generar preguntes i obrir nous camins de debat que permetin involucrar especialistes i ciutadans comuns per mantenir el focus d'atenció en problemes complexos que ens afecten a tots.
Abstract:
Situats en el context històric actual, The Blurry Era afronta la nostra pèrdua d'autonomia davant d'una societat cada vegada més complexa. La unió d'una sèrie de tendències tecnològiques, polítiques i socials limiten la nostra percepció i comprensió de l'entorn. La difuminació dels mecanismes de poder o la creixent complexitat de la tecnologia que ens envolta generen una confusió emergent i no dissenyada que beneficia a una part de la societat a costa de perjudicar a una altra. Es desenvolupa una metodologia per poder donar respostes des dels camps del disseny i la comunicació a una problemàtica global i de gran escala. Es potencia la investigació visual i objectual per aportar valor afegit a la investigació teòrica convencional i es desenvolupa l'expressió d'intuïcions i connexions que encara no poden ser transmeses a través del llenguatge.
Paraules clau:
Blur / Miopia / Poder / Tecnologia
Learning Machines
per Ana Guerrero





Investigo, diseño y cuestiono formas de producción de saberes prácticos. Una práctica sensible al proceso de generación de conocimientos en la acción a partir de la experiencia y el diálogo con lo material. Esta investigación tiene como objetivo indagar y cuestionar qué prácticas ligadas al prototipado nos permiten cuestionar los sistemas de producción de conocimiento clásicos. Explorar tensiones y oportunidades que entrelazan la experiencia con el aprendizaje directo de conocimientos tácitos. Me interesan los artefactos/dispositivos/procesos que hacen posible el cambio, la transformación y el aprendizaje del conocimiento que se está generando. En este caso partir de máquinas que se presentan como un método de investigación en diseño, como una plataforma de expresión y herramienta inmediata que activa experiencias, donde pensar con otros no se limita a lo humano, de manera performática. Máquinas que performan un hacer que deambula entre las lógicas de producción digital y la artesanal, habitando y explorando un umbral incierto de agencias mediadas por la materia. El azar, la intuición y a veces la suerte aparecen de forma inevitable en el proceso, es necesario no tener una idea preconcebida del resultado y dar cabida a los accidentes y errores. Procesos donde la experimentación es una parte crucial, un espacio donde descubrir nuevas relaciones, posibilidades, límites, diálogos. El prototipado de las máquinas cuestiona los paradigmas del saber, los tensa y posibilita encarnar saberes que posteriormente pueden ser trasladados a través del diseño como herramienta donde concluyen estos conocimientos.
Y (las cosas) siguen ahí
per Paula Martínez




Àmbit del projecte: Finalitat crítica
Metodologia d’investigació utilitzada: Mètode crític
Tutora: Carla Boserman
Objectius/Implicacions:
L’estudiant es veu en la necessitat de situar-se en un diàleg complex, en una conversa que abasta tots els temes imaginables on l'humà es presenta com el subjecte d'acció. Protagonitza un debat intern amb la seva pràctica de dissenyadora, per comprendre què pot aportar el disseny quan s'intenten afrontar preguntes tan complexes i tan dispars a través d'aquesta disciplina. Amb aquesta investigació, ella pretén habitar qüestions 'de vertigen' per convidar a pensar, mirar i crear des del disseny. Ocupar aquestes preguntes sobre les coses des d'una mirada desconeguda on l'humà perd territorialitat i on la materialitat parla i és escoltada.
Abstract:
Aquesta investigació parteix d'entendre les coses; mirar les coses des de, amb i en el disseny. Una pràctica basada en no renunciar a les preguntes que s'esgoten, un interès marcat per les coses que no s'acaben, que parlen i que encara hi són. Es pretén crear un espai de pensament compartit on intervinguin coses i humans, on a partir de debats materials es qüestionin els comportaments humanistes que veiem reflectits actualment, en el que concep com a disseny per fer-nos encara més sensibles al món material. Qüestionar les accions de mesurar, ordenar i classificar; qüestionar la identitat de les coses i amplificar la nostra percepció del llenguatge ens donarà l'oportunitat d'apropar-nos a elles mateixes, d'habitar els conflictes entre l'humanisme i el posthumanisme, i de definir com es pot incidir amb la pràctica de dissenyadora a l'hora d'alliberar, qüestionar i hackejar tots aquests plantejaments on l'humà ha adquirit territorialitat. Fer-nos sensibles a les coses per apropar-nos al seu enteniment. Prendre un punt de vista situat on les coses, els objectes, la matèria... acullen un protagonisme basat en el seu context social i polític.
Paraules clau:
Cosa / Crític / Disseny / Objecte / Posthumanisme
Da cozinha à mesa
per Victória Oliveira de Carvalho






Àmbit del projecte: Finalitat social
Metodologia d’investigació utilitzada: Etnografia experimental
Tutora: Carla Boserman
Objectius/Implicacions:
L'objectiu principal amb aquest experiment d'investigació és comprendre la cultura alimentària i la seva pluriversalitat a partir d'històries que coexisteixen, històries que ens expliquen l'aliment, el menjar i les persones. I convidar a altres persones a fer aquest exercici de reflexió, de reconeixement de les seves pròpies connexions amb els aliments, històries, sabers i pràctiques que composin la idea d'una cultura alimentària brasilera.
Abstract:
Aquest projecte és una investigació experimental i social sobre les relacions socials simbòliques del nostre "menjar", intentant entendre’l des de les perspectives polítiques i personals en el context brasiler, ancorant-se en els valors de l'agroecologia i del pensament decolonial. A través d'una metodologia etnogràfica experimental anomenada ‘comer falando de comida’, busca establir diàlegs a favor de la investigació i visualitzar connexions amb el menjar, històries, records i preparatius que componen la idea d'una cultura alimentària. Per a això, es van realitzar algunes converses guiades, trobades anomenades ’Da cozinha à mesa’ on es van concebre tres prototips conversacionals que van materialitzar la investigació, van generar nous diàlegs i noves preguntes acostant-se així a la idea de la cultura alimentària brasilera en la seva pluralitat i continuïtat.
Paraules clau:
Comunicació visual / Cultura alimentaria / Etnografia experimental / Pensament decolonial / Prototip conversacional