Projectes de Màster Universitari en Design Research

Una vegada que alguna cosa es dibuixa en l'espai digital, el seu significat, no només la seva forma, es redefineix. Aquest treball analitza què passa quan els materials físics, relacionals o situats es tradueixen en formats digitals. No per replicar-los, sinó per rastrejar el que es fa visible, el que es perd i el que es fa. A través de cinc experiments de disseny utilitzant eines com escàners, sensors i codi, explora com els sistemes digitals donen forma al que es pot veure, conèixer o mantenir.

La mar Mediterrània està escanejada i impresa en 3D. El genoma d'una aranya es tradueix en crochet, transferint grans dades al treball físic. Un avatar de pedra es porta en VR. La condensació es realitza a través de dades del sensor. La informació personal s'extreu i es codifica, exposant la lògica de la datificació. Cada traducció fa visible el que els sistemes digitals exclouen, redueixen o ignoren.

El projecte es basa en la teoria posthumana, l'epistemologia feminista, el disseny crític i la crítica dels mitjans de comunicació. resisteix l'estètica sense costures i se centra en la fricció, l'opacitat i el que roman il·legible. Les traduccions produïdes en aquesta recerca no són intents de solucionar o eludir aquests problemes, sinó que els exemplifiquen. Cada artefacte opera dins dels mateixos sistemes que critica, revelant com el disseny digital redueix, extreu o resumeix. El treball tracta el disseny com una pràctica especulativa i situada.

Entre eines penjades del sostre, serres que amenacen amb caure i pots etiquetats amb retolador permanent, el magatzem del meu avi es desplega com un ecosistema en perill d'extinció. Objectes meravellosos: llums construïts amb llaunes i cintes blaves per a lligar raïm, resisteixen a un temps cada vegada més accelerat. Sabers no sempre heretats de manera ordenada, que a vegades es rebusquen i s'apedacen sota la llum parpadeante del fluorescent, palpats a les palpentes entre pols i serradures. “Chapuzas varias” neix del desig de desenterrar els sabers del magatzem a través d'un estudi etnogràfic.

La recerca mapea la desaparició i explora maneres d'acostar-se al coneixement tradicional lligat en fer manual, les cures, la reparació i l'autosuficiència a través del “cacharreo”. Mitjançant càpsules d'experimentació, es documenten pràctiques invisibilitzades, que creuen excavacions arqueològiques, representacions cartogràfiques i classificacions taxonòmiques amb documentacions situades i artefactes epistèmics. És un exercici de reconfiguració de sistemes de representació hegemònics, una relectura dels llenguatges del poder a través d'una mirada domèstica i vernacular.

Des d'una mirada posthumanista i crítica, “Chapuzas varias” qüestiona el que és documentat i, per tant, mereix ser preservat. Una recerca que és també una pràctica encarnada escrita amb les mans brutes: que observa, toca, ordena, construeix i desmunta perquè el saber, encara que no s'hereti, no es perdi. 

Keywords: Object Study / Tacit Practice / Ethnographic Rècord / Knowledge Heritage / Subverted Hegemonic Codes

Aquest projecte explora com un enfocament de recerca etnogràfica i material, basat en el coneixement local, en la comprensió del paper ecosistèmic dels mol·luscs i en la revalorització dels residus, pot guiar el disseny d'un prototip regeneratiu que respongui a les amenaces ecològiques a la zona intermareal del Delta de l'Ebre. Aquest territori està amenaçat a causa de la pèrdua de sediments, l'augment del nivell del mar i l'augment de les temperatures de l'aigua. En resposta a la degradació ambiental i la pèrdua de biodiversitat en aquest ecosistema costaner, la recerca s'estructura al voltant de dos eixos metodològics complementaris.

D'una banda, un enfocament etnogràfic orientat a construir xarxes relacionals amb les comunitats locals i el seu coneixement, així com amb els organismes marins del delta; i d'altra banda, una exploració material del potencial de revalorització dels residus de petxines de mol·luscs generats a la regió com a base per al disseny regeneratiu, tenint en compte tant l'hàbitat com el paper clau que juguen els mol·luscs en l'ecosistema. A través d'una lent interdisciplinària i un enfocament situat i sensible, aquesta recerca busca articular coneixements humans i més que humans per tal de desenvolupar una proposta preliminar orientada a la regeneració de la vida marina en aquest fràgil territori.

Aquesta aproximació inicial, basada en el compromís actiu, estableix les bases per al desenvolupament a llarg termini, obert a futures iteracions que integrin el disseny, l'ecologia i una perspectiva col·laborativa en els processos de regeneració ambiental.

Paraules clau: Disseny regeneratiu, investigació etnogràfica, exploració material, ostres i musclos, revalorització de petxines bivalves, ecosistema marí, Delta de l'Ebre, territoris amenaçats.

Este proyecto es una exploración del conocimiento in-corporado, la memoria ecológica y las prácticas materiales relacionales a través de una metodología multisensorial y sensible al lugar. También investiga cómo el pensamiento mágico opera no como superstición o ilusión, sino como un marco epistemológico legítimo capaz de moldear la realidad y reconfigurar las relaciones con el mundo humano y más-que-humano. Partiendo de gestos iterativos como caminar, comer, fermentar, ilustrar y recolectar colectivamente, participamos en un método de «digestión del paisaje», una metáfora y una práctica que investiga cómo los rituales de hacer y volver pueden mantener, transmitir y transformar formas de conocer y crear significado en espacios periféricos. Al trabajar con materiales vivos y no vivos, la investigación se resiste a la lógica extractiva en favor de una comprensión situada, en la que el significado no se extrae del paisaje sino que se forma en relación recíproca con él. Se basa en experiencias de colaboración para trazar una epistemología lenta que valora la presencia, la repetición y la atención. En lugar de considerar el conocimiento como un objeto fijo o extraíble, el proyecto lo trata como algo que crece, se cuida y se metaboliza a lo largo del tiempo. De este modo, se pregunta: ¿cómo aprendemos a través del cuerpo? ¿Cómo recordamos a través del lugar? ¿Y cómo podemos dar cabida a formas de saber y hacer que no son inmediatamente legibles, pero no por ello menos reales?

Palabras clave: Memoria ecológica / Epistemologías in-corporadas / Relaciones multiespecie / Conocimiento situado / Digestión del Paisaje

Un projecte de recerca en disseny que pretén demostrar que tothom pot ser creatiu. A través de generar espais d’obertura per a manifestar aquest estat de connexió que dona lloc a una pràctica creativa, conscient i coherent. El primer dia que vaig tenir contacte amb nens en un moment de creació va remoure alguna cosa en el meu interior, descobrint el procés creatiu a través dels nens, tota la meva recerca va cobrar sentit. Aprendre d’ells, deixar enrere tots els límits autoimposats, posar els peus en la terra i embrutar-me les mans per a treballar la creativitat des de la creativitat. Pensar fent, aprendre actuant. No es tracta de dissenyar-la, es tracta de crear les circumstàncies perquè neixi. Pot la creativitat estar al servei de l’educació?

This master’s thesis explores the intersection of conflict and value creation within the context of sustainable design. The central research question examines how conflicts, both internal and external, create limits that shape new values. The roots of this research come from personal experiences, particularly the geopolitical tensions between Russia and Ukraine, to frame the investigation.

The research employs a mixed-methods approach, combining theoretical analysis with practical design exercises. The theoretical framework includes references to global conflicts, sustainable design practices, and the life cycle of objects. It discusses the implications of abundance and overconsumption in contemporary society, drawing insights from thinkers like Susan Sontag, Michel Foucault, and Jane Bennett. A key argument is that abundance serves to entertain and distract us from being critical, leading to indifference and catastrophe.

The speculative framework guided the practical approach, involving the collection of discarded items from the streets of Barcelona and repurposing them into new objects, specifically chairs. Within this practice, strict limits were established, formulated by the speculative post-catastrophe scenario, where resources are scarce, and creativity is paramount. The creation of sixteen chairs from discarded materials demonstrated how constraints can stimulate innovation and sustainable design practices. Each chair symbolized the resolution of conflicts, combining disparate parts into cohesive, functional entities.

The results highlight the destructive impact of abundance and underscore the importance of limits in effectively addressing both internal and external conflicts, thereby fostering new values.

Quentura és el sentiment de pertinença, propòsit i alegria en compartir amb els altres, en portuguès brasiler, la meva llengua materna. Aquesta recerca explora el procés de redescobrir aquesta sensació després de migrar a Barcelona, utilitzant crochet de forma lliure en activitats col·lectives. La tècnica, que no es limita als patrons preestablerts, es va emprar per entendre com el crochet pot fomentar les comunitats de cura i creativitat entre les dones migrants a Barcelona. La metodologia es basava en la pràctica, utilitzant mètodes d'Etnografia Sensòria (Pink, 2015) i experimentació material aplicada al crochet. Aquest estudi es va dur a terme durant gairebé un any durant el programa del Màster en Investigació en Disseny, realitzat entre 2023 i 2024 a BAU, Centre Universitari d'Arts i Disseny de Barcelona. Els resultats inicials van identificar quatre maneres de treballar amb la tècnica en grup i desenvolupar mètodes de documentació sensorial basats en el crochet de forma lliure. Tot i que amb quatre experiències positives, encara és prematur entendre els impactes de la pràctica en els grups, ja que es necessita més temps per a la pràctica i l'anàlisi per obtenir conclusions més sòlides.

Paraules clau: disseny, art textil, crochet de forma lliure, dones migrants, comunitats creatives

A través de la recerca material amb argiles locals, aquest és un projecte que explora els llimbs i l'esdevenir, catalitzant en artefactes confinats-a-la-terra (Latour, 2017) capaces de germinar, transformar-se i tornar als seus orígens, i que parlen del canvi, la simpoiesis, l'inclassificable, l'híbrid. Proposo l'artefacte contenidor en esdevenir com la forma de la matèria bastarda. Contenidors que desafien els límits entre el fang i la ceràmica.

El projecte, que com es veurà, està molt arrelat a qüestions personals, planteja una sèrie de preguntes inicials: Com fer un contenidor viu, en esdevenir? Què conté un contenidor? Com dissenyar amb uns altres? Com habitar els llimbs, els llindars? Aquesta és una recerca de caràcter experimental, que té com a objectius fonamentals conèixer argiles locals i aprofundir en el procés de transformació matèrica, donat per la cocció, del fang en ceràmica. Obrir aquest llindar i jugar en ell, heretar de l'artesania i trencar amb la disciplina, hibridar i connectar. Part d'aquesta exploració matèrica també se centra en la recerca de la germinació de plantes en argila. Alhora, la recerca és de naturalesa crítica, en tant que s'emmarca en una visió posthumanista i revela l'acoblament i els embolics (Haraway, 2019) en els quals s'incrusten tots els actants de la recerca.

Aquesta recerca no pretén resoldre cap problema, per contra, s'allunya del problem-solving al qual ha respost les pràctiques mercantils del disseny i se sobre manera humil al plantejament de Donna Haraway de Seguir amb el problema. És més aviat un exercici experimental material i autoetnogràfic que parteix d'un procés d'observació personal des d'una perspectiva situada no normativa en la meva condició d'home adult, hetero, cis, llatinoamericà, neurodivergent, dissenyador, amb privilegis i ple de qüestionaments entorn del que implica no encaixar dins del motlle de la masculinitat normativa i la manera en la qual construeixen vincles els “homes de veritat”.

Lluny de ser un exercici terapèutic de revisió de la meva masculinitat, és un exercici de recerca i experimental que empra eines i mètodes propis de la recerca en disseny i la recerca basada en pràctiques, per a obrir preguntes sobre la masculinitat patriarcal i a partir de la conversa amb la fusta de descarti, especular diferents maneres de ser home i de construcció de vincles que posin en valor les cures des de sentir i pensar-amb altres éssers humans, no-humans i més-que-humans en relacions menys verticals, més intuïtives, sensuals i amoroses conformant acoblaments diversos vibrants i oberts.

Aquesta investigació proposa acostar una reflexió, obrir preguntes i explorar camins al voltant de les relacions, els vincles i la convivència entre els humans i les altres espècies, en concret les abelles. Es tracta d’una investigació en disseny basada en pràctiques, que desplega episistemes sensibles en què la matèria, el cos i els sentits vehiculen els sabers. A través del desenvolupament d’una sèrie de prototipatges i objectes, s’intenta vivenciar i aconseguir una aproximació curosa a les abelles. L’experimentació i investigació es desenvolupa a Barcelona, al barri del Guinardó i al Parc Natural de la Serra de Collserola, però pretén interpel·lar altres contextos que poden ser similars, tant a nivell local com global.

A partir d’un context i una situació molt específica com és la relació entre el 22@ i el barri del Poblenou a Barcelona, el projecte 22 Bloques pretén visibilitzar i convidar a reflexionar sobre l’impacte del sistema econòmic actual en la crisi climàtica. Situar la pràctica al Poblenou i el 22@ permet tractar una problemàtica d’escala global, com és la situació d’emergència climàtica, en un marc d’actuació determinat molt més accessible.

La pràctica se centra a establir vincles entre les friccions del sistema, allò que es rebutja, amb metodologies que permetin aprofitar-lo. L’experimentació material s’enfoca a la recuperació del guix provinent dels residus de “Pladur”, un material amb un gran poder simbòlic dins del procés de transformació que viu el Poblenou, a causa de les seves propietats particulars de temporalitat, impacte mediambiental i cost. A través del disseny es pot modificar allò que causa un impacte negatiu sobre el planeta en un nou procés o artefacte que pugui aportar valor.

Aquesta investigació explora les tensions que es generen al voltant de l’elaboració de receptes a les llars, espais de cuina i intimitat. Pren com a referència els sabers col·lectius i el treball reproductiu, com es teixeixen les xarxes de cures i la importància que perdurin i es transmetin entre generacions. Aprofundeix en el hype que utilitza la indústria alimentària i la cuina professional sobre el marc d’una economia global capitalista. Reflexiona sobre el valor i la petjada que envolta tot allò que gira al voltant de la producció i el consum d’aliments, com un regal que cal cuidar i saber retornar al món per generar equilibris entre ecosistemes.

Asignatura: Diseño, Poder y Sociedad

Proyecto de investigación que cuestiona la relación de poder y los vínculos de intimidad entre lo humano y lo no-humano a través de elementos botánicos artificiales, haciendo uso de códigos e imaginarios que surgen de la relación humano y planta natural.

La investigación parte de la idea de poner en cuestión nuestra relación con las plantas artificiales dentro de los espacios domésticos. A partir de un ejercicio de diseño especulativo, la estudiante desarrolla el Jardín de Elementos Botánicos Permanentes de Barcelona. Con él quiere poner al alcance del visitante un pequeño recorrido que atraviesa diferentes miradas sobre la vegetación artificial que conforma, actualmente, el paisaje de los espacios domésticos y cotidianos de la ciudad de Barcelona. La función del Jardín es la de preservar y dar a conocer colecciones de plantas permanentes de todo el mundo. Entre sus objetivos principales destacan la conservación y documentación del patrimonio artifical de Barcelona, actuar como elemento difusor de la cultura botánica permanente y los vínculos íntimos generados con los humanos, promover el conocimiento y el respeto por los orígenes naturales de cada uno los elementos del jardín y los procesos de composición material, producción y distribución a lo que son sometidos.

Àmbit del projecte: Finalitat experimental
Metodologia d’investigació utilitzada: Experimentació material
Tutora: Carla Boserman

Objectius/Implicacions: 
El canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l'esgotament dels recursos i l'acumulació desmesurada de residus són alguns dels nocius efectes de la vida moderna. Toca enfrontar-nos al repte de reimaginar i redissenyar un sistema polític-econòmic basat en la sobreexplotació de recursos i la generació de residus, però també de reimaginar la nostra relació amb els sistemes naturals. En aquest context, el disseny ha d'exercir d'agent de canvi i ajudar en la construcció d'un model alternatiu que permeti un progrés sostenible. La crisi ecològica exigeix, doncs, més atenció en els marcs politicoeconòmics en els que es basa el sistema actual, però també en els materials, en els processos de fabricació. Es pot entendre la pràctica del disseny com un procés d'activisme polític? I el cuinar? I si exercim la nostra pràctica com a dissenyadors partint de relacions d'interdependència i de cures? Quines són les forces afectives i les capacitats agencials generades pels vincles amb allò material? I si canviem l'estudi o el laboratori per la cuina?

Abstract:
Pasta Freda aposta per una concepció expandida de materialitat a partir d'un enfocament de disseny sostenible, per contribuir en l'exploració de materials DIY que busquen canviar la manera de produir i de consumir. Per a això, s'ha desenvolupat una investigació i experimentació material des d'una perspectiva circular i d'autoproducció que reutilitza residus d'aliments, en concret closques de musclo i closques d'ou, per crear un biomaterial per a la impressió 3D. L'experimentació es situa a la cuina, convertida en un laboratori circular experimental, i busca posar en valor el procés i els seus temps. El resultat és una recepta funcional per 'cuinar' un biomaterial per a impressores 3D de ceràmica a partir de closques d'ou i un additiu alimentari d'ús habitual en gastronomia.

Paraules clau:
Biomaterials / Cuines / Experimentació material / Impressió 3D / Residus

Descàrrega la memòria del TFM

GUIDED OBSOLESCENCE (Nine Human Blocks) és el segon projecte – elaborat per Maialen Argoitia, Andrea Chavez, Tendai Dzimwasha, Vanessa Geldres, Ana Hernando, Marta Llurba, Nicolás Mendez, Heloísa Oliveira i Matilde Sartori – que, d’una manera experimental i fregant la ironia, cerca contemplar les relacions entre l’humà i allò que no ho és: en un exercici d’assaig de camp, els dissenyadors van passar una setmana sencera “convivint” amb nou blocs de materials de desfet, els quals portaven amb si en el seu dia a dia.

Asignatura: Diseño, Poder y Sociedad 

Muchos de los objetos cotidianos que nos rodean tienen un origen militar o han sido creados con fines relacionados con el poder y las guerras. Uno de ellos es la lata de conservas, invento para preservar los alimentos creado con el fin de mantener a los ejércitos más tiempo en el campo de batalla y lograr así una expansión más eficaz. Fue Napoleón, en su afán de poder, quien ofreció 12.000 francos de la época a aquél que idease un sistema capaz de conservar alimentos largo tiempo, si bien existen indicios de que a mediados del s. XVIII ya se empezaron a usar métodos de almacenamiento.

La investigación realizada sobre las latas de conserva creadas con un afán de poder y convertidas en símbolo de abundancia del sistema capitalista, lleva al estudiante a proponer una instalación compuesta por una colección de 36 latas de salsa de tomate en conserva, divididas en 3 grandes “sabores”, siglos XIX, XX y XXI, en los que se engloba una selección de 12 conflictos bélicos por época. A través de ella, el estudiante se pregunta si podríamos entender la sociedad contemporánea sin la lata de conserva.

Diseño ficción, crítico y especulativo

El diseño especulativo nos permite trabajar sobre unos futuros probables, posibles y deseables. De esta forma, el diseño juega un papel experimental y pasa a ser un escenario en el que se resuelven problemas y donde se formulan nuevas preguntas. 

A través de la ficción, se desarrolla esta propuesta de descentramiento humano, que sitúa a el pecho como centro y medida de todas las cosas.El proyecto pretende realizar un diseño especulativo que gira en torno a la idea de crear una serie de gatches que empoderen al pecho y lo doten de la capacidad (o no) de modificar su propio ser. Hacer que pueda tener el poder de decisión sobre su condición intrínseca como pecho. ¿Qué pasa si un pecho quiere dejar de ser maternal y si no quiere ser redondo?, ¿qué pasa si quiere ser cuadrado?, ¿podría pasar desapecibido?, ¿y decidir sobre el número de pezones que quiere tener?

Asignatura: Fabricación y prototipado

Con el fin de generar objetos absurdos como crítica al capitalismo y al solucionismo tecnológico, la estudiante decide investigar el origen de los materiales, la sostenibilidad y, sobre todo, entrar en contanste conflicto con la máquina como forma de aprender, y no sólo de generar frustración por no conseguir un resultado óptimo, en el entorno de un FabLab.

La investigación parte de la intención de simular materiales cotidianos y conseguir la manera de traducir métodos artesanales a un formato digital. Partiendo de la definición de artesano que realiza Richard Sennett (The Craftsman), según la cual artesano es aquel que tiene una perfecta conexión entre su mente y la mano para poder llegar a realizar una réplica exacta de la imagen que habita en su cabeza, la estudiante investiga la agencia de una impresora 3D, tratándola como una nueva forma de entender la artesanía: el artesano mecánico. Por ello, reproduce diferentes objetos del imaginario colectivo del ámbito de la artesanía, con sus correspondientes materiales (cerámica, mimbre, cristal, madera), con el objetivo de generar una investigación focalizada en la relación entre el objeto, su materialización y la impresora 3D. Finalmente, acaba generando nuevos objetos cotidianos de un nuevo imaginario en el ámbito de la artesanía mecánica.

Àmbit del projecte: Finalitat experimental
Metodologia d’investigació utilitzada: Experimentació material
Tutora: Camila René Maggi

Objectius/Implicacions: 
Investigar amb pràctiques experimentals i mobilitzar materialitats al voltant del disseny de moda per qüestionar els seus límits, llenguatges i sistemes de producció derivats.

Abstract:
És veritablement complex i difícil actuar des d'una posició que intenti generar objectes duradors en el temps. Són diversos els exemples d'objectes i productes que ho han intentat i han fracassat, com és el cas de les bombetes, les mitges o les maquinetes d'afaitar. No obstant això, el plantejament que es llança a través d'aquesta investigació és que l'alteració de l'ordre establert per la indústria -en termes de producció de roba- sigui capaç d'alterar també la concepció de l'obsolescència de les peces. Hi ha un factor important dins el cicle de vida útil del producte com és la garantia, considerada com aquell contracte social i polític que s'estableix entre productor i consumidor on el productor assegura al consumidor la durada mínima de vida del producte. Mitjançant la present investigació material envers els sistemes utilitzats per protegir i garantir l'estat d'un objecte / producte, es proposen objectes sonda que situen la relació entre subjecte i objecte en un estat híbrid. La recerca de les tècniques i materialitats per desenvolupar els objectes sonda tensionen el propi sistema de producció de la roba, apropant la mirada a petits gestos i detalls com la màquina de cosir i de quina manera aquesta performa el saber, el cos i l'ofici del dissenyador de roba.

Descàrrega la memòria del TFM