Projectes de Màster en Innovació Audiovisual i Entorns Interactius

La depresión de Danakil és una instal·lació generativa basada en la recopilació de dades que transmet una representació visual de les condicions ambientals d’un dels entorns més inhòspits i àcids de la terra, el sistema hidrotermal de Dallol.

La instal·lació pretén mostrar l’espectre de la vida extrema utilitzant la pròpia natura com a creadora i donar visibilitat a un lloc de difícil accés on la situació crítica de l’entorn ens demostra una realitat: el nostre ecosistema és fràgil, canviant i dependent de molts agents més enllà del nostre control.

Artemisis és una instal·lació generativa i interactiva centrada en el crustaci Artemia salina. Les artèmies protagonitzen la instal·lació i interactuen entre si, originant amb els seus moviments canvis en el so i en els visuals en directe. Per a les persones, convidades a compartir l’espai amb elles, té un valor més contemplatiu. La unió tecnològica i natural crea un nou ecosistema d’intercanvi d’informació que té com a funció l’expansió del seu diminut món i l’elevació a un nou espectre audiovisual. Aquesta és una instal·lació que neix del procés d’acostament a aquesta espècie i duu a terme una investigació de l’animal basada en l’observació, la cura i la interacció amb diverses tecnologies.

Stephanie Romero

La instal·lació Euphyllia porta el nom de la idea inspiracional i principal referència a on es veu dirigida la seva estètica i també la seva finalitat, els coralls euphyllia, dels més populars i sol·licitats en l’aquariofília pel seu bonic i hipnotitzant aspecte, i es això el que buscar generar en l’usuari: introduir-lo en una hipnotitzant experiència audiovisual on podrà ser el creador d’una sèrie de moviments, melodies i escenaris en interactuar amb la peça.

Isabel Tavoni

La idea neix davant de la recerca d’aquest moviment hipnòtic característic dels coralls Euphyllia, guiat per les corrents del mar.

Aquesta instal·lació cinètica busca donar vida a aquest animal creat en una societat transmoderna, i com a conseqüència s’ha aconseguit un ésser que es fon entre l’analògic i el digital, el “natural” i l’“artificial”.

El material predominant és la fusta, per reforçar el concepte principal i donar-li una estètica més orgànica armant l’esquelet de l’animal. El coure dels tentacles li aporta unes textures i reflexos que recorden el mar.

Els motors i cables es troben a al part inferior de l’obra, representant el sistema nerviós i els òrgans, els quals, en comptes d’amargar-los, es va optar per deixar visibles per humanitzar la “trans-Ephyllia”.

Panta Rhei és una instal·lació audiovisual que convida l’espectador a participar en un exercici de reflexió sobre l’esdevenir i la impermanència a través de la immersió en un riu de llum en constant canvi.

L’esdevenir és el procés de canvi que es produeix en el temps i espai. La possibilitat de transformació en una cosa que existeix. Es refereix a la propietat del “tot” a mantenir-se en estat d’impermanència.

A través de la llum i el so es representa el constant canvi plantejat des dels inicis de la filosofia presocràtica i plasmat per Heràclit.

Aquesta instal·lació interactiva planteja, a través de l’ús de feixos de llum verticals i so espacial, una configuració aleatòria tant lumínica com sonora i poder contemplar en primera persona l’esdevenir de la instal·lació, el seu pas del temps i les etapes de vida del riu lumínic.

A partir d'un metrònom -com a estructura de temps i moviment- Métron explora els límits posant focus en les interseccions i influències entre "diferents" mitjans (mecànics, so, llum i espai) per a crear diverses coreografies que evidenciïn i desafiïn la percepció d'aquest.

Proximidades és una instal·lació audiovisual interactiva basada en patrons emocionals identificats durant el temps del confinament.
La memòria col·lectiva d'un moment de crisi universal es tradueix en una experiència sensorial, que a la vegada, s'actualitza amb la participació de cada visitant.

Per a abordar aquesta problemàtica, vam treballar amb recol·lecció i anàlisi de dades. Per a realitzar un abordatge sensible, vam crear una pàgina web interactiva (www.theproximitymovement.com). Mitjançant una interfície simple cada participant va introduir informació bàsica (país de residència i dia de confinament), i el seu estat d'ànim emocional.
Després d'analitzar la informació recol·lectada, comencem a identificar alguns patrons. Utilitzant una mirada àmplia, ens vam proposar organitzar els patrons emocionals i representar-los sinestésicamente amb visuals i àudio generatiu.

PORTAL és una instal·lació interactiva de llum i so que explora els llindars de la percepció humana.
La peça es presenta com un buit negre que és activat i il·luminat pels seus visitants. Amb un crit o una simple paraula, la veu obre un buit en l'espaitemps pel qual el so viatja transformant el buit fosc en una experiència visual similar a un vòrtex.

T'has preguntat alguna vegada què sents quan et toques l'avantbraç? o, dit d'una altra manera, què sent el teu avantbraç quan el toques?
Responent aquestes preguntes, el projecte pretén ser un exercici de propiocepció que estableix un diàleg entre nosaltres i el nostre cos amb l'objectiu de descobrir la seva importància, escoltar què és el que sent i respectar les seves “emocions”.

Partint d'un estudi estadístic, s'ha determinat com se senten les persones de diferents cultures europees quan entren en contacte amb diferents parts del seu cos.
En la instal·lació ‘Coin d’amour’, quan l'usuari entra en contacte amb diferents parts del seu cos, es representa de manera visual i sonora el que sent aquesta part del cos en ser tocada, s'emeten sons i es projecten gràfics generatius lumínics sobre la superfície.

Aural és una experiència immersiva que permet a l'usuari hackejar el seu camp energètic.
La nostra instal·lació utilitza la interacció física amb l'escultura lumínica per a dissenyar un paisatge sonor, aquest es va construint i modificant en temps real per l'usuari. Creant una retroalimentació d'acció i reacció entre el cos físic i energètic. D'aquesta forma el practicant dissenya la seva aura.

Acostumats als macroesdeveniments i formats gegantescos per a homenatjar el que admirem, la proposta refuta la cultura del macro espectacle i s'instal·la en el petit, retent homenatge a la reina insecte, El Pregadéu.

Sense of Rythm és una instal·lació interactiva sobre la percepció de la música. Els visitants co-creen els seus propis ritmes i poden experimentar-los en un entorn immersiu a través del so, llum i vibracions. 
Sense of Rythm és una experiència musical augmentada i accessible basada en el disseny universal, en un intent d'acostar-la a persones amb falta de visió o audició.