Projectes de Grau en Disseny

Des dels seus orígens a finals del segle XIII a Venècia, la industria del vidre bufat es va expandir per tota Europa fins arribar a l’illa de Mallorca, on la família Gordiola hi són pioners des de fa més de 300 anys. Aquest projecte de branding no només és un homenatge a aquest negoci familiar, sinó que és una modernització amb perspectiva històrica de la seva identitat corporativa fent servir com a element de més importància una tipografia feta a mida dissenyada a partir d’un antic rètol de l’empresa.

‘A Frame for Work’ neix de la curiositat de com es pot millorar i repensar els espais de treball per al benestar de les persones que habiten l’espai. Des de la pandèmia de la Covid s’han creat noves maneres de treballar i noves necessitats. El paradigma de la vida laboral ha evolucionat. Sorgeix una nova pregunta: abans de dissenyar una oficina, no ens hauríem de preguntar per què?

Aineta és un curtmetratge sobre la transició de la infància a l’adolescència, una nova etapa desconeguda, acompanyada de canvis físics. El curt narra la història de l’Aina, una nena de dotze anys, que comença a assumir que a poc a poc, està deixant de ser una nena. De la mà de les seves amigues comença a descobrir el món d’una altra manera, endinsant-se en una nova etapa sense saber com pair-ho. Un esdeveniment sobtat durant una tarda d’assaig de teatre resultarà un shock de realitat que no sabrà com afrontar.

Com la nena que utilitza ulleres de sol per amagar la seva mirada de la resta, com la bestiola pal que passa desapercebuda entre les branques dels matolls, com el nen que sense fer soroll surt al pati i s’asseu en un banc solitari, com la cuca de llum que només és capaç de brillar entre la foscor. Com totes aquelles coses quasi invisibles, però que ens envolten i sempre hi són presents. Desitjo posar-les al descobert, que per un moment puguin ser contemplades, admirades, i que no els calgui amagar els seus complexos, timideses o pors de ser i d’existir. Un projecte al qual no li calguin ulleres de sol, ni camuflatges, ni silencis, ni foscor per poder brillar.

El projecte posa en valor el concepte del joc infantil a través de la creació d'un seguit de peces de fusta per fomentar la cooperació i la imaginació dels nens a l'hora de jugar al pati. L'autor ha anat dissenyant-les conjuntament amb els mateixos infants, tractant de no posar mai límits a la seva imaginació.

El projecte es basa en un recorregut per diferents peces interactives i immersives, amb l'objectiu de generar un diàleg, debat i reflexió sobre l'ús de la tecnologia i l'impacte que té en el nostre entorn.

El projecte posa en qüestió els valors de la cultura de l'èxit i la meritocràcia, creant paral·lelismes conceptuals i estètics, donant peu a un imaginari comú que es materialitzarà en una constel·lació de peces que, amb un cert to irònic, pretendrà representar aquest ritual de “vestir-se per a l'èxit.

El projecte reivindica la importància de començar a dissenyar des d’una perspectiva posthumanista, i ho fa a partir d’un exercici de ressignificació de la pols i el lloc que ocupa a les nostres vides. És possible saber qui som a través d’un element tant repudiat com la pols? 

El projecte agafa un encàrrec per una microòpera del Liceu com a punt de partida, i a partir d’allà l’autor s’endinsa al món del figurinisme i el rol del figurinista, posant especial èmfasi en el procés de creació i desenvolupament.

Un vídeoassaig sobre la transició entre les diferents etapes de la consciència humana, des de l’atenció més plena a l’abstracció més onírica. El projecte recrea tot un imaginari audiovisual arrossegant a l’espectador cap a un viatge a la seva pròpia lucidesa. 

'Territorios deshilachados' neix de la necessitat de registrar i visibilitzar els costums, els gestos, les veus, els espais que amb el temps estan desapareixent. Amb l’objectiu de visibilitzar la realitat rural i de connectar amb altres ritmes, viatjo a Castrotañe, el poble de la meva àvia a Galícia, per a retratar a través de la fotografia analògica, l’oblit dels pobles, de les seves persones i dels seus sabers. En tornar a la ciutat trasllado les meves vivències a un teler, recuperant, d’una banda una tècnica artesanal, i per un altre, re-filant relats i vivències, donant una nova vida a l’oblidat.

El projecte es basa en la creació d’una col·lecció de moda sostenible a partir dels principis de l’economia circular, utilitzant tècniques minucioses com el ganxet i el patchwork per donar una segona vida a les peces de roba cedides per la Fundació Horitzó del Berguedà. 

El projecte és una experiència immersiva digital que utilitza la realitat virtual com a mitjà per traslladar-nos a un univers paral·lel, habitat per tipografies amb textura, forma i vida pròpies. 

El projecte es presenta com un audiovisual d’autoficció on l’autora revisa la seva motxilla emocional, fortament marcada pel dol, per transformar-la en una peça artística, utilitzant el procés creatiu com a eina sanadora. 

Una investigació sobre com és ser queer a l’actualitat i la relació amb l’espai públic i privat, recollida una peça editorial en forma de converses, experiències, imatges i referents.