Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis, personalitzar i analitzar la navegació i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració i més informació a la política de cookies
Acceptar
Tornar a Grau en Disseny

Projectes de Grau en Disseny

Objects for the body

per Héctor Tre Rodrigo

Disseny de Moda
Objects for the body Objects for the body Objects for the body Objects for the body

Objects for the body és un projecte que parteix de la idea de persona com a objecte social, com a ens únic i aïllat, caracteritzat o identificat a través del que cridem peces o indumentària i desenvolupat socialment sota la subjectivitat i l'opinió que suscita el nostre llenguatge no verbal. Es tracta d'un projecte de autoaprendiaje, un mètode mitjançant el qual poder entendre'ns com a éssers únics i socials mitjançant el propòsit o joc de ser conscients de com podem relacionar-nos d'una nova forma mitjançant allò que ens vas veure, allò que ens cobreix i al seu torn allò que ens diferencia i separa. Partint d'aquestes premisses, aquesta col·lecció de “objectes” tracten de conformar la identitat d'un altre objecte, el jo social, i intenten amb això crear un vinculo o una activació mitjançant el qual l'objecte de la col·lecció cobra identitat mitjançant el cos, els moviments i la intencionalitats de la persona. El llenguatge no verbal pretén ser un mitjà mitjançant el qual la interacció entre els subjectes i els objectes no sigui limitat, concebre-ho com un espai amb diferents formes d'interpretació i interacció, un espai de autoexpresió. La intervenció sobre les peces s'enfoca llavors d'una forma atípica a ho finis comunes d'aquesta, tant estètica com a pràctica, partint de formes i bases de caràcter geomètric, construïdes a manera de collage, creant espais, jugant amb el buit i inspirant-se en els objectes i formes que habitualment ens envolten. Els objectes creats parlen de la nostra vinculació en l'era moderna, de la nostra identitat al llarg de la història, els símbols i llenguatges que utilitzem i com l'art ens ajuda a expressar i a opinar, partint sempre de la subjectivitat com a base del projecte i creant mètodes socials amb la finalitat de vincular-nos en una societat fortament distreta en els constants canvis del món modern.

Habitar a l'hàbitat

per Yumi Martí Kando

Disseny d'Interiors
Habitar a l'hàbitat Habitar a l'hàbitat Habitar a l'hàbitat Habitar a l'hàbitat

Tothom realitza a l’habitatge una apropiació de l’espai que deixa al descobert un discurs relacionat amb inquietuds i personalitats. En definitiva tenim una llibertat d’expressió dins del propi habitatge, no obstant, de forma imperceptible hi sura una influència cultural heretada que esdevé guia de l’espai habitat. Alhora, cal entendre la relació entre tots els subjectes o elements que construeixen l’entorn: l’espai actua com a revelació de cadascun d’ells. És més, hi ha un procés comunicatiu que com a fonament és present en una comunitat sociocultural estructurada, amb hàbits i identitats col·lectives. El projecte posa en valor l’habitar. Ara bé, un habitar que consisteix en la interacció mútua entre ésser i medi (entorn), evitant tota idea d’objecte-tipus produït en sèrie. Això suposa entendre i conviure amb el nostre entorn des d’un enfocament posthumanista atès que no és la terra la que pertany als humans, sinó que són els humans els que pertanyen a la terra. En termes concrets, això significa que no s’entén l’ésser humà separat ontològicament de la natura sinó formant una unitat amb ella. Es focalitza el projecte en una construcció ja existent, semblant a un refugi, ubicada a la zona del Puigsagordi, dins d’Els Hostalets de Balenyà (Osona). Aquest projecte no pretén oferir cap model en concret d’habitatge/refugi com a cosa necessària, sinó una postura aliena a la idea actual que es té sobre el confort, reforçada per institucions i paradigmes de pensament que van més enllà de la subsistència humana.

Depth

per Martí Font Ruiz

Disseny Audiovisual
Depth Depth Depth Depth

La manera com els dissenyadors i dissenyadores treballen i desenvolupen els seus projectes són possiblement tant diverses com professionals de la disciplina hi ha. Tot i així, encara que pugui semblar paradoxal, les eines utilitzades actualment per a l’execució de projectes són aparentment molt més limitades i estandarditzades. De fet, el fet de passar de treballar mitjançant les eines manuals a treballar utilitzant eines digitals ha afectat per com- plet, tan positivament com negativament, la feina del dissenyador. Si per una banda el domini de les eines man- uals requereix una corba d’aprenentatge força llarga, les eines digitals actuals permeten ser apreses amb més facilitat, i per tant poden ser utilitzades per un gruix molt més important d’usuaris. Entenc també que l’estandardització de les eines digitals de disseny ha portat també una estandardització i una homogeneïtzació dels resultats. Com a dissenyador contemplo aquest nou paradigma i identifico les eines estandarditzades com a focus d’una crisi creativa. Per aquest motiu em plantejo possibles alternatives a les eines estandarditzades que considero limitants i proposo l’experimentació amb les eines com a una bona manera d’innovar en el terreny del disseny. L’apropiació i subversió d’eines no pròpies del disseny, la creació de noves eines que s’ajustin a les necessitats de cada projecte i la recuperació d’eines més tradicionals i analògiques, són algunes de les possibles opcions que em plantejo com a alternativa als grans paquets d’eines informàtiques. Depth és una eina de codi obert que planteja una nova manera d’abordar els processos de disseny i difumina els límits entre el terreny analògic o manual i el terreny digital. Depth ha estat pensada per assistir de manera digital a la creació manual o artesana traçant un pont entre llenguatges creatius. Per tal que això sigui possible, Depth es crea a partir d’una hibridació de diversos recursos i fent ús del coneixement col·lectiu present a la xarxa, amb la in- tenció que d’aquesta manera els dissenyadors i dissenyadores puguin accedir al territori que es troba en mig dels dos extrems, territori que possiblement sigui el més ric i fèrtil.

Unheimlich

per Jordi Giménez Tur

Disseny Gràfic i Comunicació Visual
Unheimlich Unheimlich Unheimlich

És un present inestable, un temps i un espai que pareix trobar-se en una crisi perpetua (J.Self, 2017), un lloc que no s'ubica en l'aquí i ara. Això ve vinculat al dubte sistemàtic, un dubte presumiblement vingut per la contaminació intel·lectual per sobre-informació —podent succeir de manera col·lectiva a través de la cultura, o individual, a través de la psicologia de cada individu— al mateix temps que la ja comentada crisi perpetua, que afecta de manera global el nostre context una vegada darrere l'altra. Aquesta situació sembla haver coagulat en un estat quasi global de nihilisme extrem, un nihilisme que ni Heidegger amb la seva "the clear night of nothigness" (Jorn K.Bramann, 2009), ni Nietzsche amb el seu superhome haurien pogut imaginar com a real. Aquest nou estat — no si més no com a norma—, permet traspassar murs de qualsevol realitat, creença o dogma històric; el capitalisme esta sent empès pel neoliberalisme i es comença a trobar en una espiral d'autodestrucció que no pareix tenir frens. El coneixement a la a l'una que el sistema necessita noves formes, de noves relacions i de noves comprensions, que s'afanyin a equilibrar la balança amb la naturalesa que no ens pertany, i la que ens és pròpia —nosaltres mateixos. En aquest sentit ens situem en un moment d'or, vivim una contemporaneïtat insaciable on les relacions que prenem amb qualsevol objecte estan subjectes a formar part del dubte (V.Flusser, 20017, p.10), i per tant son sensibles a ser reformulades. El disseny com a codificador juga un paper en aquest moment, volem reiterar que no és un paper vital però si actiu. Aquest pot passar a representar noves formes de relacions amb el món present. Des de l'informalisme a l'absurd, el disseny com a llenguatge intel·lectual pot ser propositiu a l'una que autocrític, pot i creiem, que ha de generar dinàmiques de canvi. Com un exercici dadaista, Unheimlich —així ho hem nomenat—, és una pràctica que juga amb la idea de futurs plurals, amb projeccions ambigües, i discursos contradictoris a través d'un malestar quasi existencialista amb el disseny, generant així una sèrie de processos d'objectes que intentin obrir diàleg i crítica cap al rol del disseny —i dissenyador—, i en general de qualsevol procés de codificació que generi situacions de marginalitat —siguin personals, amb el món material o inclús amb l'esfera abstracte de l'intel·lecte (llenguatge).

representar lo representado representar lo re-pensado re-pensar lo representado.

per Arnau Coll

Disseny Audiovisual
representar lo representado representar lo re-pensado re-pensar lo representado. representar lo representado representar lo re-pensado re-pensar lo representado. representar lo representado representar lo re-pensado re-pensar lo representado.

Aquest projecte es contextualitza en un moment on la importància de representar la persona en el món digital és cada cop més important. Si analitzem la història podem veure com la representativitat i l’anàlisi sempre han sigut factors importants en la descripció de la persona com a ser. Ara mateix estem en un moment important, on cada cop més, la representació de la persona evoluciona i canvia a passos més grans. L’objectiu és investigar a través de mètodes que estableixen relacions per representar a les persones de forma gràfica. Aquests mètodes s’organitzen en diferents apartats: el rostre, el temps, l’objecte, l’espai i el cos. Aquests mètodes serveixen, per fer preguntes entorn a lu que ens representa, crear un marc plural de la representació de la persona i jugar al joc de ¿Què representa qui? Els resultats de tot això és crear un projecte que generi un ventall de preguntes abans, durant i després de la pròpia acció de representar-se a si mateix.

Sin título-01.jpg

per Paula de Álvaro Pesquera

Disseny Gràfic i Comunicació Visual
Sin título-01.jpg Sin título-01.jpg Sin título-01.jpg

En el transcurs dels últims anys les fotografies han anat canviant de context segons el valor que les diferents generacions li han donat a tots aquests records expressats en imatges. Actualment es fan centenars de fotografies que moltes vegades es queden a l'ordinador per convertir-se en oblit virtual. «Les fotos ja no serveixen tant per emmagatzemar records, ni es fan per ser guardades. Serveixen com exclamacions de vitalitat, com a extensions d'unes vivències, que es transmeten, es comparteixen i desapareixen, mentalment i / o físicament». (Joan Fontcuberta, 2017) Aquesta evolució ha produït un canvi d'ús de la fotografia, un augment de les funcions per a les que avui en dia la fem servir i, com a conseqüència, un canvi de valor d'aquest excedent d'imatges. Mitjançant un procés d'investigació i exploració, el projecte Sin título-01.jpg pretén contrastar la funció, l'ús i la quantitat de fotografies que realitzem a dia d'avui, així com també posa de manifest el concepte 'record' en un món que creix tan ràpid com les instantànies que generem. Des d'un punt de vista crític i a través de la documentació de tot aquest procés, el projecte té com a principal objectiu qüestionar la importància o insignificança de les fotografies que fem, generant un debat i oferint noves especulacions sobre la devaluació del record davant aquesta quantitat.

Bloc a block

per Paula Guallar Sancho

Disseny Gràfic i Comunicació Visual
Bloc a block Bloc a block Bloc a block Bloc a block

Bloc a block és una proposta per investigar formes de relació a la ciutat; l'espai urbà no solament ho defineix l'urbanisme, els habitants tenen un paper clau en la seva configuració. Aquesta iniciativa juga amb el balcó com a espai articulador entre el públic i el privat; un lloc que no només representa, sinó que també presenta. Un espai amb alt potencial comunicatiu capaç d'activar connexions i vincles entre persones. Es busca construir una comunitat empoderada per definir l'espai que habita. Una sèrie de missatges recollits en diferents punts de la ciutat es materialitzen en lones que pengen dels balcons; allò que s'oculta darrere de la façana literal i metafòrica de la ciutat, es fa visible. El projecte treballa la comunicació interciudadana amb la finalitat de construir un espai urbà amb el qual dialogar, i habitar col·lectivament.

"Yo"

per Jorgina Betorz López & Laura Garcia Sánchez

Disseny d'Interiors
"Yo" "Yo" "Yo" "Yo"

"Lo urbà en tant que associable amb el distanciament, la insinceritat i la fredor en les relacions humanes amb nostàlgia de la petita comunitat basada en contactes càlids i francs on els membres compartirien, es suposa, una cosmovisió, uns impulsos vitals i unes determinades estructures motivacionals "(Delgado, 1999, p.25) Les relacions interpersonals que es generen entre individus dins la societat moderna, està regida per un individualisme que busca únicament el benestar personal. Aquest distanciament entre éssers humans sorgeix en la majoria de societats amb l'augment de les ciutats, la densitat de la població i els nous projectes urbanístics que volen fer d'elles "ciutats globals", repercutint en la urbanitat i en el teixit social del barri. L'espai públic, com a màxima expressió de la urbanitat, s'ha convertit en un lloc de pur ús transitori en què milers de persones s'entrecreuen sense contacte. El nou usuari que cohabita en els espais urbans, ha generat una nova forma de convivència que deixa obsoleta l'antiga forma de viure i entendre l'espai públic com un lloc d'estar, de fer activitats i de compartir. El projecte "Yo" és un treball d'investigació que busca a través del disseny d'objectes sonda conèixer i fer visibles les formes de vida social observables a l'espai públic urbà, en concret la distància social i les conductes individualistes. A través d'un pensament crític, els objectes adopten un caràcter irònic rere ser col·locats a l'espai públic, generant informació sobre les interaccions humanes mitjançant l'ús involuntari dels objectes dissenyats.

Cuerpos frágiles

per Miguel Ascanio González & Adrián Correa Plasencia

Disseny d'Interiors
Cuerpos frágiles Cuerpos frágiles Cuerpos frágiles Cuerpos frágiles

La investigació sorgeix de l’interès per la interpretació del cos en diferents cultures. Més concretament, estudiem a través dels antropòlegs Le Breton i Leenhardt la societat melanèsia, els autors la comparen amb la nostra societat occidental actual. Els melanesis no contemplen una paraula per definir al cos, parlen de kare com pell que recobreix tant l’ésser humà com a un arbre. Entenen al cos com un tot, part intrínsec del món vegetal i d’altres cossos. En canvi, la societat occidental de la modernitat el tracta com una cosa aliena al món, separat no només de l’entorn i dels altres, també de nosaltres mateixos. A partir d’aquest punt, centrem al cos com l’espina dorsal del projecte. Ens preguntem formes de recobrir-lo i condicionar-lo espacialment per plantejar un qüestionament de les distàncies i relacions entre aquest cos amb el seu propi cos, amb altres i amb l’entorn natural. Ens preocupava la desvinculació de l’ésser humà occidental de la modernitat i vam voler que aquest connectés amb l’entorn, desaprengués allò après i experimentés físicament amb els seus sentits, plantejant-se gestos, rastres, actituds i significats. Materialitzem el projecte com un gran espai corporal compost de teixit natural. Per aconseguir-ho, ens recolzem en codis arquitectònics i de vestimenta com el patronatge o les estructures, creant volums a diferents escales on es formen buits entre el cos i la pell tèxtil. Això comporta una investigació dels límits entre peça i arquitectura. La pell, quan és subjectada com una estructura, forma un volum amb aspecte de capoll de 66 m3, i comprèn en el seu interior altres volums com a extensions d’aquesta. Quan el gran cos tèxtil cau i es formen plecs, s’adhereix als cossos i muta la seva funció. La pell no està destinada a suplir les necessitats de l’ésser humà, aquest s’adapta a ella, obligant o “permetent” al cos a comprendre una sèrie de tasques a les que no està habituat.

IDEM

per Maria Diego Izquierdo

Disseny de Moda
IDEM IDEM IDEM IDEM

Anàlisi social des del punt de vista de la moda, del grup compost per persones d’entre 15 i 50 anys, de diferents àmbits socials a Barcelona. El concepte d’aquest projecte parteix de l’estudi i registre fotogràf- ic d’A. Versius i E. Vyttenbroek sota el nom d’Exactitudes (exact + attitude), realitzat a Rotterdam - Holanda - durant els anys 90 i posterior. El treball planteja la similitud entre persones d’un mateix grup o tribu social, sent entre elles individus aïllats, però amb una unifor- mitat estètica. Al cap de més de 20 anys de la realització d’aquest projecte la sensació de clonació estilística és cada vegada més exagerada. Gràcies o per culpa de la producció en massa del fast fashion i l’ànsia per “anar a la moda” seguint les tendències per sentir-se integrat, però alhora intentant destacar i trobar-se a un mateix.

Sujeto Colectivo

per Silvia Rubio Herrada

Disseny de Moda
Sujeto Colectivo Sujeto Colectivo Sujeto Colectivo Sujeto Colectivo

El projecte tracta sobre com les persones fem servir la roba, el cos, la postura per crear una identitat de forma conscient, tant per afirmar la seva afiliació al grup com per diferenciar-se dels que estan fora i dins del mateix. Parlo de com en l’era de la globalització, la moda ja no busca presumir de pertànyer a una classe social o una altra, sinó d’un gust, d’un estil de vida. Per això he investigat a persones de diferents targets, classes socials, i estils amb els seus respectius armaris. Aquest projecte podria considerar-se una transformació de tota la investigació a un llenguatge propi de tots els armaris trobats.

Filmar amb ànima

per Mateu Rabell Vilarrubias

Disseny Audiovisual
Filmar amb ànima Filmar amb ànima Filmar amb ànima

A partir de la constant experimentació comunicativa que comporta el disseny audiovisual, l'autor planteja un projecte d'aprenentatge experiencial sobre l'estil de comunicació. L'autor utilitza el curtmetratge com a eina expressiva on desenvolupa el seu estil i el documental com a eina de comunicació i anàlisi del procés. L'objectiu és entendre com funcionen les metodologies de disseny col·laboratiu, la maduresa creativa i la impremta personal en una pel·lícula. En un context on la diferenciació de formes narratives és un element clau en el nostre àmbit professional.